Quan era professor hi va haver una alarma de gota freda y es van suspendre les classes, però aquell dia va fer un sol radiant. Els alumnes, els comerços van perdre uns les classes, altres els diners..., els ciutadans ens vàrem queixar i es van criticar les previsions meteorològiques. Aquest mateix estiu es va haver d’ajornar el «Foro Menorca Illa del Rei» pel mateix motiu, també estava prevista una DANA que tampoc va arribar, era còmic veure els organitzadors donant explicacions davant un dia esplèndid. Però al dia següent, crec recordar, arribà la DANA. El torrent des Mercadal no va tenir prou capacitat pel cabal d’aigua que va arrastrar cotxes i ocasionar danys materials. Vam tenir sort, no hi van haver víctimes..., però i si la intensitat de la ploguda hagués estat com la de València? No sé si comptem amb un pla d’emergències consensuat on quedi prou clar quins són els organismes i càrrecs responsables de que s’executin els diferents protocols quan hi ha una alerta meteorològica vermella, perquè va quedar patent que as Mercadal la gent va seguir fent la vida normal malgrat l’anunci de DANA, la prova són els cotxes que van anar a parar al torrent. Què va fallar?
Una DANA no és una borrasca convencional que es veu venir dies abans d’arribar i de la que els meteoròlegs poden predir l’evolució amb una precisió acceptable. El que es denomina DANA (Depressió Aïllada Nivells Alts) i abans gota freda, és una bossa relativament petita d’aire fred que es mou a les capes altes de l’atmosfera, a uns 10 Km d’alçada. Aquesta bossa està desvinculada de la circulació general atmosfèrica i els seus moviments són difícilment previsibles. Els seus efectes es posen de manifest quan la bossa es troba amb una massa d’aire humit i càlid com el de la Mediterrània en finalitzar l’estiu, llavors passa el que desgraciadament coneixem bé. Hem de tenir en compte que en general els fenòmens meteorològics són caòtics i en conseqüència els models predictius del temps donen una informació que és probabilística.
Però la realitat és que els fenòmens extrems cada vegada es produiran amb més freqüència degut al canvi climàtic i no sempre seran pluges, també tindrem sequeres interminables, mànigues cada cop més energètiques i destructives... Tenim plans per afrontar tot això? Mentrestant davant la incertesa, hem de fer un esforç en controlar les nostres reaccions quan les alarmes meteorològiques no es materialitzen, hem de fer cas als avisos, ens ocasionaran inconvenients, però millor això que el que ha passat a València, on no es va fer cas a l’alarma vermella, han perdut la vida més de dues-centes persones i les despeses econòmiques per a reconstruir el país seran molt més grans que si haguessin construït infraestructures per evitar el desastre.
El que estem patint és conseqüència de l’esforç intencionat que han fet molts dels governants durant dècades de mirar cap a una altra banda i no afrontar el problema de la crisi climàtica. Al llarg de molts anys hem tingut partits polítics que del negacionisme han fet bandera acusant els que advertien de la crisi climàtica de catastrofistes i de no mirar per l’economia i el «progrés». Ara ja s’admet el canvi climàtic, de fet ja hem superat els 1,5º d’increment de la temperatura mitjana del planeta, en general no es nega la realitat de la influència de l’activitat humana a la ràpida evolució del clima. Però a pesar d’això encara no hem pres prou mesures correctores, seguim incrementant el CO2 atmosfèric, cada estiu tenim temperatures més altes al mar, els estius són més insuportables. Els potentíssims ordinadors de la IA i bases de dades que s’han creat aquests últims anys, necessiten una gran despesa energètica i grans quantitats d’aigua per refrigerar els sistemes informàtics. En definitiva, no sols no millorem sinó que empitjorem el ja de per si greu problema ambiental. No anem bé.
Fa poc he rellegit un llibre «El cercano Oriente» d’Isaac Asimov, on explica com els Sumeris, fa uns set mil anys, van solucionar el problema de les inundacions que patien a la zona entre el rius Tigris i el Èufrates. També em consta que els musulmans que ocuparen bona part de la península al llarg de vuit segles van idear solucions a problemes de l’aigua, a Menorca també. A una illa on tenim poca aigua i poca terra fèrtil, hauríem de prendre mesures per a conservar el màxim els dos recursos evitant en el possible que arribin al mar.
A l’Ateneu, la catedràtica especialitzada en medi ambient de la UPM Ana Iglesias Picazo explicà que dissenyar una estratègia per evitar possibles desastres requereix tenir bona informació, bones dades sobre tots els aspectes que poden intervenir en aquests fenòmens i, després prendre les decisions quan no hi hagi perill, en un moment de relaxació. Segons la doctora Iglesias, aquests protocols han de ser consensuats, s’han de fer públics i s’han de treballar als centres educatius.
