No volia perdre l’ocasió de xerrar de la catàstrofe de València i de la ridícula resposta política i administrativa a tots els nivells. Em sembla indignant que davant una situació d’emergència com la de les zones afectades per aquesta DANA destructiva, els nostres polítics (m’és igual el color) no siguin capaços ni per un moment de deixar a una banda les seves diferències i anar tots a una. Una vegada més (i cada vegada em sorprèn menys) la població civil ha demostrat molta més capacitat de reacció, d’organització i d’actuació davant l’adversitat, mentre l’Estat dubtava.
Si bé és cert que no tots els polítics són iguals, ni tots són dolents, he de dir que a Espanya hi ha una demostració diària de l’enorme ineficàcia de l’Estat, i aquí ja no només hi entren els polítics, ja que les duplicitats, l’absurda burocràcia i la incompetència de l’administració en molts d’àmbits juguen un paper fonamental per fer d’Espanya un país que, per moments, sembla una república bananera.
A altres països europeus també existeixen estats enormes i ineficients, no som els únics, però em dona la sensació que no es respira tant aquest ambient ranci i burocratitzat, adornat amb uns polítics que només coneixen la tàctica per mantenir-se al poder a tota costa, els «zascas» entre ells i els insults, deixant de banda els problemes realment importants i que afecten a la població. Em demano perquè em surt al mòbil de manera constant un anunci estatal del suposat «retorn» dels meus impostos (soc autònom, per cert) quan la realitat és que m’he d’esperar mig any o més per una cita amb el traumatòleg, per posar un exemple del funcionament d’aquesta sanitat tan venerada per alguns.
Ho puc observar a Menorca mateix quin és el gran avanç amb les carreteres, i lo barat que és el lloguer... i es que jo estic d’acord amb l’existència d’un Estat (petit i eficient) que assoleixi les necessitats més bàsiques, estic d’acord amb la sanitat i l’educació pública, estic d’acord que s’inverteixin els meus impostos amb infraestructures necessàries i modernes, però què voleu que us digui, veig massa fuites per tot el sistema, i arriba un moment en què un es demana fins a quin punt els ciutadans (i especialment el sector productiu) estarem disposats a seguir permetent que es dilapidin els doblers públics de manera tan ineficient, si a l’hora de la veritat l’Estat està absent.
