Avui volia aturar-me per posar en valor el valuós servei d’assistència que es dona des d’AENA per ajudar les persones amb mobilitat reduïda o discapacitat per facilitar-los tant la sortida com l’arribada a destí. Nosaltres a casa els vam batejar en el seu dia com «els grocs» pel color del seu uniforme, i des de llavors, cada vegada que els hem hagut de reservar per a algun familiar, han estat una ajuda indispensable. Moure’s i orientar-se per un espai tan gran com acostumen a ser els aeroports, no deixa de ser un gran maldecap per a qualsevol que no hi estigui acostumat i s’agraeix molt que donin aquest servei.
Jo crec que és de les poques coses a la vida que encara no s’han de pagar i funcionen amb una gran humanitat enmig del caos que representen els aeròdroms. L’altre dia a la terminal de Barcelona vaig veure fins i tot unes cadires de rodes que es movien de manera autònoma, sense que ningú les hagués d’empènyer, com els taxis de San Francisco que funcionen sense cap conductor.
Tal i com està quedant la piràmide demogràfica, està clar que la feina que fan els meus amics grocs anirà cada dia més en augment i en canvi, el servei d’acompanyament a menors, que les companyies low cost ja crec que ni presten, quedarà de forma residual. L’altre dia m’explicava un amic que per cinc persones que passejaven el gos al carrer, només n’hi havia una amb canalla. I llavors hi ha partits polítics que criminalitzen la immigració. Qui farà la feina en el futur? Els robots?
