L’altre dia mentre menjàvem mongeta tendra i patata bullida per dinar, pensava en com ens ha pujat la cistella de la compra. De petit recordo que quan la veia aparèixer al meu plat, em canviava tot d’una la cara i rondinava amargament per aquell àpat en forma de càstig. Eren mongetes i patates de Cal Figa, un pagès que feia parada a la plaça del poble on la meva mare hi comprava els dissabtes al matí. Llavors la paraula ecològic no sonava enlloc però diria que ho eren més que no pas ara que ho pregonen per tot arreu. Jo les intentava disfressar amb all i oli per no trobar-ne el gust i mirar de fer via tant ràpid com pogués. No era pas un plat de festa sinó més aviat de diari per anar passant els dies. Amb el pas dels anys vaig començar a apreciar-les, no podria dir estimar-les, acompanyades amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra i un polsim de sal.
Xubec
Mongeta i patata
11/10/24 4:00
También en Opinión
- Residentes que viven en urbanizaciones de Menorca todo el año: «No lo cambio por nada»
- Un restaurante de Menorca, entre los 100 mejores de España
- Un coche salta la valla protectora y vuelca sobre la vegetación en la 'general' a su paso por Alaior
- Que el rechazo que entre algunos ciudadanos ha generado el sistema de recogida de residuos...
- Un amor de verano para rendir tributo a Menorca