Després de mesos sense rebre la visita d’un carter, a moltes cases de Maó han arribat aquests dies feixos de cartes de correu postal ordinari acumulades durant tot l’estiu. Des de targetes del cens per votar a les eleccions europees del passat juliol fins a comunicacions bancàries i citacions que arriben de forma extemporània. També llibres i revistes que el subscriptor
ja donava per perduts.
Correus forma part de la llista de serveis públics dependents de l’Estat que funcionen cada vegada pitjor. Són tantes les notícies que arriben a la redacció del diari sobre la reducció de personal, les baixes no cobertes, les cues a les oficines, els horaris d’atenció insuficients i les deficiències en el repartiment, que l’empresa pública ja no es pren la molèstia de desmentir-les, cosa que sí feia abans encara que amb poca convicció.
Al final, la realitat és una, encara que els gabinets de comunicació ens intentin convèncer del contrari. Fa uns dies, per exemple, publicàvem el testimoni d’un italià resident a Menorca que havia perdut la cartera el 8 d’agost i durant més d’un mes no va poder aconseguir una cita per treure’s el NIE. Si els nacionals ja tenen motius per queixar-se, els estrangers són tractats com a ciutadans de segona quan necessiten fer qualsevol tràmit davant l’Administració General de l’Estat.
Les agendes per demanar cita prèvia a les seves oficines —el que inclou també la Direcció General de Trànsit o la Seguretat Social—, s’obren amb comptagotes i si no estàs davant l’ordinador en el moment exacte en què surten et quedes sense. Molts acaben pagant un intermediari per fer un tràmit que hauria de ser de franc per a tothom.
Però el més frustrant és arribar després al dia de la cita i trobar-te que està tot buit. Funcionaris que no atenen ningú mentre el ciutadà es baralla amb uns webs que semblen del segle passat. Així és com, pagant cada vegada més impostos, es degraden els serveis públics.
