Com si fos una sèrie de misteri, els maonesos ens llevem des de divendres passat amb un nou capítol d’aquesta polèmica al voltant de l’aigua potable. Mal acostumats com estàvem a la famosa carta de pagui vostè per una aigua que no recomanem beure (n’hi hauria per plantar-se davant el jutjat), hem descobert ara que la planta desnitrificadora no va funcionar correctament durant un mes i que la desinfecció no es va poder garantir. Tot plegat ha generat una picabaralla política entre els uns i els altres tirant-se els plats pel cap que ha acabat posant-se per davant del més important en aquests moments, la salut pública i la confiança del ciutadà.
Està clar que s’hauria de saber què o qui ha fallat per tal que no es pugui tornar a repetir però abans que això, cal traslladar un missatge clarificador i tranquil·litzador a la societat per esvair qualsevol dubte per tal que el ciutadà sàpiga si l’aigua que li surt per l’aixeta és bona o no ho és. Jo no he rebut cap comunicació ni cap missatge de la companyia ni de l’ajuntament en aquest sentit per entendre si estem parlant d’una alarma social real o interessada. S’ha parlat de microorganismes i que durant un temps no havia clorificat prou bé. Això què vol dir? Què vol dir no potable? Aigua contaminada que no es podia emprar per netejar la verdura? Hi havia bacteris? Som a un país subdesenvolupat? Fa la sensació que el més important encara sigui esbrinar qui ha de dimitir o qui ha d’assumir la culpa de la negligència creada, si la regidora, si la tècnica, si el responsable de l’empresa d’aigües o el batle o tots plegats. Primer les persones, no?
