El CIS demana als ciutadans sobre el principal problema d’Espanya, per una banda, i sobre el principal problema que els afecta a ells, per una altra. Els resultats són ben diferents, perquè la realitat d’Espanya és la que surt als mitjans (Veneçuela, Begoña, Puigdemont...), i una ben diferent la del dia a dia de cadascú.
Diu el CIS que el principal problema del país per als espanyols és la immigració, mentre que el problema que afecta més a cadascun dels espanyols és l’economia. La immigració passa a ser el cinquè de la segona categoria. És a dir, davant la televisió molts espanyols fan seu l’alarmisme per la immigració, però la cosa canvia en la seva rutina diària. Quan la mateixa persona va el supermercat, més que la procedència de la persona de la caixa, li preocupa més el fet que amb els diners que abans omplia el carro gros del Mercadona ara només umpl el carro petit.
La sanitat, per exemple, es percep com el segon problema entre els que afecten directament els enquestats, però el desè problema general d’Espanya. Podria ser una demostració de la gran quantitat d’hipocondríacs que hi ha al país, i n’hi ha molts, però el que demostra de ver és l’escàs pes que tenen temes cabdals com aquest en el debat públic.
Mirant el document sencer del CIS, m’al·lucina que els estatuts d’autonomia, sí, sí, els estatuts, es consideren per al país un problema més rellevant que el racisme, la violència de gènere, com va la Justícia o les pensions. Fins i tot entre els problemes que més afecten cada persona, els estatuts, aquell document que s’han llegit només els seus autors i els que fan oposicions, preocupen igual que la sequera i més que la massificació turística. Estrany.
No apareixen a cap racó de la llarga llista de problemes esmentats pels espanyols el transport aeri, nous sistemes de recollida de residus, els aparcaments i l’arena de les platges, els amarraments i la nàutica en general, ni els radars. Açò demostra que a Menorca som poquets... i ben peculiars. Segons el CIS, clar.
