El record de l’any 1992 a Espanya està associat a les grans fites internacionals i els èxits esportius. No tothom, però, pot dir el mateix. A Londres, la festa dels 40 anys de la coronació d’Isabel II va quedar eclipsada pels escàndols, les infidelitats i un incendi al Castell de Windsor. La reina va definir tanta desgràcia junta com un ‘annus horribilis’ per a la monarquia.
Hi ha vegades que les coses dolentes venen de cop, que li demanin, si no, al batle José Luis Benejam a Alaior, que acaba de viure el seu particular ‘augustus horribilis’. Va començar amb la controvertida pujada d’impostos en plenes festes de Sant Llorenç i ha acabat amb una agra polèmica per la gestió de la DANA, des de l’evacuació del geriàtric fins a la restitució de Cala en Porter.
Aquestes coses solen passar quan es polititza tot fins a l’extrem. Com a expert en comunicació, el batle podria obrir un període de reflexió perquè ningú surt guanyant -tampoc l’oposició- d’un clima de crispació com aquest. També faria bé de ser més prudent abans de posar la mà al foc pels seus companys de partit al Govern.
Quan José Luis Benejam va protagonitzar l’airada roda de premsa per acusar el Govern central d’impedir la restitució de Cala en Porter ho va fer basant-se en una informació de la Conselleria del Mar que s’ha demostrat equivocada. No era cert que Madrid hagués impedit les feines ni que ho exigissin fer ells. Simplement, no havien contestat una sol·licitud d’autorització que no feia falta. Un dubte que s’hagués pogut resoldre despenjant el telèfon.
Hi ha una cosa pitjor que veure el PP i el PSOE barallar-se a les xarxes socials per veure qui ha estat el més mentider o el més inepte a l’hora de gestionar la DANA. I és veure les Noves Generacions i les Joventuts Socialistes que es dediquen a reproduir el mateix joc estèril dels seus majors. Quin futur ens espera si aquesta és l’escola dels nostres dirigents?
