Cala Teulera

D’altra banda, des Castell estant, a l’hora del capvespre, es pot veure tot un estol de iots i barques de tota casta que tornen cap als amarraments del port de Maó, i no precisament voltats de gavines, com passa amb les barques del bou; són embarcacions que sembla venen de navegar, però a vegades no venen d’enfora, més d’un i més de dos han tirat el mort (i també l’àncora) a Cala Teulera o al Clot de la Mola.

Açò m’ha fet recordar que el dia 30 de juny de 2015 (ho sé exactament perquè era el dia que jo feia 70 anys i havia entregat la bandera de la tuna de l’Institut vell de Maó, a l'Institut Joan Ramis i Ramis) i em van convidar a fer un dinarot a no sé quina cala, amb la barca «Olga» d’en Carlos Ferrer «Senyalet», amb altres tripulants, entre ells un segon Carlos, Anglès, ja traspassats els dos.

El problema va ser que un dels dos motors de l’embarcació fallava i la prudència va aconsellar no sortir del port, escollint un espai discret, proper al canal que desemboca a Cala Teulera. Els queviures i begudes vàries -recordaré que n’Anglès era el propietari de les bodegues de Binifadet- van ser adequadament consumides fins ben entrada la tarda, quan vam poder atracar la barca a sa Colàrsega amb l’ajut inestimable d’un mariner del port esportiu.

Per tant, noltros vam fer el mateix que altres embarcacions, però amb l’atenuant de l'avaria d’un motor, ja que en cas de bon funcionament haguérem anat mar enllà, no a redossa de Cala Teulera.