Hi ha noms que fan referència a professions. Visita de metge, pessic de monja, cadira de director... Aquestes cadires són les que posen ara al moll, a peu de vaixell i acompanyades d’estores, alguns iots de luxe que arriben al port de Maó. N’hi ha de personalitzades i d’encoixinades. Ocupen espai a una zona de pas i són un evident gest de frívola ostentació. Malgrat açò, ningú no les tira al mar.
Aquesta bestiesa mostra que no hi ha a l’Illa una actitud activa hostil al turisme. Val la pena deixar-ho clar perquè recentment han aparegut declaracions de representants empresarials atribuint un refredament del mercat turístic a les protestes contra la massificació turística. Diuen que generen temor... Temor exagerat.
Les protestes han estat, primer, la representació d’un dia de platja a la plaça Biosfera, cadires incloses, sense més acte violent que la combinació de colors en la roba d’algun assistent. I, segon, una matinada col·lectiva per omplir el bus i l’aparcament d’una platja durant unes hores i impedir que ningú més hi anés. És el mateix que passa tot l’estiu a moltes platges sense coordinació prèvia. El presumpte delicte dels activistes va ser fer de turistes previsors. Curiós. Ara s’anuncia una abraçada. Les pors són lliures, però aquest panorama, més alguna pintada, no sembla una pel·lícula de terror. Més pànic provoca alguna carta de preus.
Que l’actual temporada estival no mantingués les xifres de 2023 era previsible. Va ser una bogeria postpandèmica que no pot servir de referència per regular límits ni per fer comparatives dramàtiques. Un retrocés en ple estiu era previsible i normal. Les protestes són, per ara, un suau i pacífic pessic de monja. En general, el menorquí conviu cívicament, amb més o menys esperit crític, amb els inconvenients i les excentricitats del turisme. Pretendre que, a més, estigui calladet i no expressi públicament el que pensa si així ho considera convenient, ja passa de mida. Com diria el barceloní d’un iot de luxe, n’hi ha per llogar-hi cadires!
