Efímer sospir òptic, espurna gairebé invisible, aleteig d’energia que posa a prova la percepció sensorial. Amb llum diürna es camufla. De matinada es confon amb la foscor. A les vetlades provoca una tenebra fugissera, tan fugaç que la retina no sap si ubicar-la al calaix dels records reals o al de les imaginacions.
El dubte sobre la veracitat del pessic elèctric d’un microtall es resol tot d’una. El rúter es reinicia i deixa la llar sense connexió a internet durant uns minuts eterns per als addictes a la tecnologia. La prova definitiva és al rellotge del forn o al despertador sense piles, que parpellegen en horari de mitjanit. Però el seu efecte, la seva capacitat destructiva va més enllà. Pot provocar avaries a uns aparells cada vegada menys preparats per suportar una llarga vida, peculiar involució tecnològica.
El microtall elèctric és un element més del paisatge estival de l’Illa, prototípic, cíclic, clònic, en bucle. Com les hamaques, les figues, la xerrameca infinita i televisada sobre la calor, els iots que confonen poder adquisitiu amb carta blanca, els contenidors cada any desbordats però enguany amb una modalitat diferent, els insectes irreverents, les carreteres plenes de cotxes que tant tenen una frissera suïcida com paren a una rotonda, els excessos festius enguany notoris, les queixes (tothom es queixa) per qualsevol alteració marítim-terrestre a la costa, els negocis que diuen no tenir prou gent que a vegades són clients i altres treballadors, renous diversos i les tradicionals incidències aeroportuàries.
El microtall, i el seu germà gran l’apagada, apareixen quan, a la punta estival, la línia elèctrica demostra la seva incapacitat per climatitzar tants aliments i alimentar tants aires condicionats. Davant la reiteració estacional del lesiu fenomen, un esperaria trobar una resposta, una solució, per evitar que falli tant un servei per al qual es cobra ben prou. Com que sembla que açò no és possible, s’agrairien bonificacions a la factura, que també poden ser micro, però millor no.
