Decret de destrucció massiva

Enfora del que hauria de ser la finalitat d’aquesta norma, eliminar burocràcia innecessària i escurçar els terminis d’atenció ciutadana, el que es percep és que serà una invitació a la desprotecció del territori, carta blanca als especuladors i depredadors.

Una de les primeres conseqüències d’aquesta nova normativa n’és la pretensió de donar cobertura legal a més de 3.000 edificacions il·legals en rústic, independentment de la seva naturalesa i funció: es posa al mateix sac una caseta d’eines de 20 m² que una mansió de 300 m².

El PP va comptar una vegada més de forma incondicional amb el suport de Vox per aprovar aquesta proposta del govern Prohens per legalitzar de forma extraordinària edificacions, construccions i usos existents, i qui sap si altres que actualment no estan permesos, en sòl rústic.

Un nou exemple de submissió del govern Vilafranca a les ordres que venen de Palma o de Madrid: el Govern de les Illes Balears aprova un decret llei i el Consell en valida una disposició addicional sense cap mena de debat previ.

On queda l’autonomia del Consell en matèria d’ordenació del territori, competència pròpia establerta a l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia? Queda reduïda a votar si volem aplicar el mateix model de Mallorca i Eivissa?

Curiosament, el govern que diu que sempre es basa en decisions tècniques, no polítiques, arriba al punt de fer la comèdia de dur aquesta proposta a la Comissió Tècnica Assessora en matèria d’Urbanisme i Ordenació del Territori sense cap informe tècnic, ni cap de jurídic, no fos cas que passàs com amb algun parc aquàtic.

En realitat, som davant d’un cúmul de despropòsits: tenint un Pla Territorial Insular aprovat i vigent, ara s’aprova un decret llei que hi entra en contradicció en molts d’aspectes. Al mateix temps s’anuncia la tramitació d’aquest decret llei com a projecte de llei per introduir esmenes que n’afectaran al contingut. Per si no n’hi hagués prou, també s’ha anunciat que es modificarà el PTI, sense descartar el lloguer turístic al camp. Per què tantes presses?

Amb aquest desgavell normatiu costa de veure on queden la simplificació i agilització administrativa, com tampoc la seguretat jurídica que tant diuen que els preocupa. En realitat som davant d’una complicació administrativa i d’una inseguretat jurídica mai vistes.

Un decret llei, figura que hauria de respondre a qüestions simples, precises i per raons d’urgència, en realitat resulta que té més de 50 pàgines, modifica més de 50 lleis i afecta més de 50 articles d’ordenació territorial. I l’única cosa que simplifica és la destrucció del territori, ben al revés del que pregonen.

A més, gran feinada, la de l’equip de govern del Consell, que en realitat traspassa el problema als ajuntaments, que si prou justos no anaven de recursos, ara han de respondre a l’allau de peticions en 6 mesos. Sort que crearan un grup de treball voluntari juntament amb tècnics i juristes municipals per unificar els criteris d’aplicació. Si per unificar criteris hem de recórrer al voluntariat, sobren els comentaris.

I què passarà ara? Que prou no esperava per una llicència qui feia les coses bé, que a més veurà com els que ho han fet malament els passen davant? Que els que tenien un terreny en rústic i havien respectat les normes ara veuran com al vesí li permeten qualsevol cosa?

El missatge és terrible: es premien els infractors. Amb quina cara un responsable polític pot mirar als ulls a la majoria de la societat, que procura fer les coses bé, quan ara se’ls diu que no és necessari complir les normes i que ja vindran vostès al rescat?

I de retruc, doble premi, i doble drama. Els infractors veuen com les seves propietats il·legals ara augmenten de cop de valor, tripliquen el preu, segons es llegeix aquests dies en diversos mitjans. Aquesta situació no fa més que provocar una nova escalada de preus que encara dificulta més l’accés a l’habitatge dels residents. Jugada mestra.

Una vegada més, qui ha de donar llum, dona fum. I en lloc de resoldre problemes, se’n creen de nous.