M’ha sorprès que el PSOE s’oposi a què el col·legi de La Salle de Maó pugui incorporar els estudis de Batxillerat a la seva oferta educativa. El seu principal argument és que si hi ha prou places al centres públics per què s’ha de crear un nou cicle a un centre privat, que essent concertat, es finança amb recursos públics.
Senzillament perquè l’article 27 de la Constitució parla que els centres públics i privats són convergents i complementaris del sistema educatiu i, per tant, els privats poden disposar d’un concert amb l’Administració que preservi el dret dels pares a decidir l’educació dels seus fills.
A més de la Constitució crec que hi ha altres arguments per defensar que La Salle o qualsevol centre privat pugui aspirar a ampliar la seva oferta educativa. Al final hauran de comptar amb prou matrícula per fer-ho. Si la proposta no és prou atractiva seran els mateixos pares els que no ho faran possible. El que no s’entén és que sigui un partit polític per criteris ideològics el que es posicioni en contra. Quina seria la següent passa, eliminar tots els concerts i deixar que l’educació en centres privats sigui només per a famílies que ho puguin pagar?
Fa temps que hi ha col·lectius que demanen suprimir els concerts i apostar per l’educació pública comparant aquesta reivindicació amb la de la sanitat pública. Consideren que disposar dels doblers que es destinen als centres privats es podria millorar molt l’oferta pública. És a dir, l’objectiu dels que defensen aquesta idea és la millora de la qualitat de l’ensenyament.
Em sembla que la qualitat no és només una qüestió de decisions polítiques -ja hem vist quantes lleis d’educació s’han aprovat en els darrers anys- ni de recursos econòmics. La qualitat també es pot aconseguir acceptant que hi hagi més oferta educativa, de manera que els centres que siguin capaços d’oferir una millor formació comptin amb més alumnes. No és una idea lògica?
