Semblava que ho teníem a tocar però finalment, la tanda de tirs a porta ens va fer desvetllar de cop del somni humit de poder passar a les semifinals. La manca d’encert i la tremolor a les cames davant la grandiosa armada britànica conformada per soldats experimentats del Manchester, del Chelsea o del Liverpool, va tornar-nos a casa.
Suïssa ha estat la sorpresa d’aquesta Eurocopa, no només per haver aconseguit batre seleccions com la italiana que li va donar el pas històric per jugar davant Anglaterra sinó per les ganes que hi ha posat. Un país conegut per les seves muntanyes, els seus formatges, els seus bancs o la seva xocolata no ha tingut històricament en el futbol la seva millor virtut però en aquesta competició, ha demostrat l’efectivitat i la valentia davant les porteries alienes amb un joc més o menys efectiu que m’ha fet sentir encara més els colors. La premsa suïssa diu que segurament el país no s’ho acabi de creure perquè una gran part no en fa massa cas del joc a pilota però irremeiablement, es desfeia en elogis per la gesta aconseguida amb aquesta generació de jugadors novells i veterans que s’han convertit en els herois del moment.
La passió pel futbol és capaç de capgirar-ho tot, fins i tot l’aparent bonhomia dels helvètics. Per cert que aquest dimarts fosquet, mentre regava les plantes, vaig sentir un crit exultant en forma de renec per haver doblegat als francesos i que no voldria reproduir per no aixecar una crisi diplomàtica. Potser ja només quedi una cosa a Menorca que encengui més els ànims que el futbol, les mocions de censura.
