El mes de maig es constituïa la Mesa pel pacte social i polític per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears, impulsada pel GOIB, amb l’objectiu de garantir la convivència entre l’activitat turística i els residents i per assegurar el benestar dels ciutadans de les Illes. En aquest acte de constitució, segons les notícies, hi van participar més de 140 entitats de totes les illes.
La iniciativa d’aquesta Mesa, tot i les contradiccions que presenta amb el Decret Llei de simplificació administrativa, és una mesura sens dubte positiva i necessària que ha de ser benvinguda. Sempre, és clar, que les resolucions que en sorgeixin siguin realment ateses i tingudes en compte per l’executiu, que es compleixin. Si no, poc sentit tindria aquest gran pacte que es vol dur a terme.
Ara bé, la taula ja ha nascut coixa, perquè hi manca un element imprescindible quan parlam de sostenibilitat social, un element que, en principi, no s’ha volgut tenir el compte, tot i patir també greument l’impacte negatiu del model econòmic actual i de la massificació turística. Es tracta de la llengua catalana, la pròpia d’aquestes illes com indica el mateix Estatut, i de la cultura que s’hi expressa, un patrimoni que ens defineix i ens atorga la nostra personalitat, sotmès ara a mesures regressives per part del mateix govern i d’altres administracions en què l’extrema dreta vol aplicar la seva obsessió en contra de la llengua pròpia amb l’objectiu d’imposar (aquí sí que és pertinent la paraula) el castellà en tots els àmbits.
Davant la mancança assenyalada (les institucions de les Illes Balears tenen el deure de protegir i fomentar la llengua pròpia), l’Obra Cultural Balear ha promogut un manifest per demanar al govern que s’inclogui dins aquesta Mesa la sostenibilitat lingüística i cultural, ja que sense aquestes no hi ha sostenibilitat. Aquest manifest ha estat ja signat per entitats com Acció Cultural de Menorca, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el Gremi de Llibreters i els Editors Associats de la Illes Balears, la Plataforma d’empreses culturals i recreatives de les Illes Balears, entre d’altres, així com diferents personalitats del món de la cultura. El manifest encara admet adhesions que es poden materialitzar a través del web de l’OCB.
Un dels objectius de la sostenibilitat lingüística ha de ser garantir que es pugui utilitzar la llengua pròpia en tots els àmbits, que puguem exercir el nostre dret d’emprar el català sense restriccions. Si no el podem exercir és com si no el tinguéssim. No es pot parlar de sostenibilitat social quan veim que la llengua catalana a les Illes Balears recula de cada vegada més davant la pressió del model actual, que provoca, entre altres coses, una allau de nova població no sempre disposada a respectar la llengua pròpia de la terra d’acollida. Per tant, no es pot entendre la sostenibilitat només en territori, en habitatge, en recursos naturals, en activitat econòmica, també s’ha d’entendre en la llengua, en la cultura, en les tradicions pròpies, en els drets lingüístics reconeguts pel marc legal.
Com s’expressa en el manifest «La sostenibilitat lingüística i cultural és la preservació i el manteniment de la diversitat de llengües i cultures en el context global, assegurant a cada llengua i cultura la plenitud de les funcions socials en el seu propi espai històric, de manera que l'ús de llengües de difusió més àmplia o l'accés a expressions culturals globals no comprometi el futur de les llengües i les cultures locals».
