Que és de pinyol dolç, es diu d’una cosa de gran qualitat, molt bona, intensa de gust. A Mallorca diuen de «pinyol vermell» per elogiar persones: -Com es sacrifica aquesta futbolista, és de pinyol vermell!
Em fa gràcia que en ple apogeu de les xarxes socials, la forma més antiga de difusió, el boca-orella (no confondre amb el boca a boca, que és un mètode de respiració artificial) continua essent publicitat de confiança. Per aquest canal ens han recomanat dos petits establiments de caràcter menorquí, de pinyol dolç!
Unapastisseria d’un mestre artesà que confecciona dolços i pastissos sense gluten, permetent a celíacs i al·lèrgics escapolir-se de les intoleràncies, celebrant com a qualsevol mortal sense alteracions, els seus aniversaris i festivitats.
Açò em rememora la tradicional bandeja de dulces, del dinar dominical, cadascun amb el seu nom: la banya, l’imperial, els palos, el de pinyons i seguia amb el tronc, marquesa, el de cafè, suís, rus, el tortell de merenga, la felipa, el de coco i els emborratxats...
I hem estat allotjats en una finca d’agroturisme, que ja havia sigut explotació agrícola. Els joves que la van heretar, van decidir donar-li una segona vida productiva i assumint el risc d’una gran inversió, van arrancar i fer funcionar una petita empresa familiar. El tracte i el servei rebuts han sigut de pinyol vermell i s’han afegit a les agradables experiències viscudes durant l’estada.
Origen i principis molt diferents als d’algun hotel de luxe rural, que no acompleix la regulació urbanística i construeix instal·lacions fora de la llei. I és que una cosa és la particularitat d’una petita empresa local i una altra molt diferent un inversor que dedica els cabals que li surten per les orelles a fer-ne més. En essència les primeres són de pinyol dolç, les segones són de «vivales».
