En realitat podem dir que tenim polítics que fan una política ben feta? Que les prioritats són solucionar o -almanco intentar-ho- els problemes dels ciutadans? Que es preocupen de les seves necessitats? Fan feina per millorar la vida dels ciutadans? La veritat és que sembla ser que no! El que miren és per als seus propis interessos en tost d’actuar amb sentit comú.
És evident que fa falta millorar les polítiques socials, com ara l'accés al primer habitatge per als joves, els lloguers desorbitats, el continu increment dels preus de la cistella de la compra, amb la conseqüent pèrdua de poder adquisitiu. Quantes famílies no poden arribar a final de mes... Polítiques de millores laborals, (agricultura i pesca) educació i sanitat... Hi ha molta feina per fer, moltes coses a millorar, en tost de barallar-se com es ca i es moix.
És deplorable -vergonyós- veure els debats parlamentaris. Veure que no són capaços d’escoltar-se; criden en tost de xerrar educadament, passen el temps desqualificant-se, criticant-se, discutint i insultant-se sense miraments ni respecte. Sense ser capaços d'oferir propostes convincents, sense mentir. Perquè ens menteixen, prometen i no fan o més ben dit, fan el contrari del que han promès. En una paraula, no són de fiar!
Però els ciutadans no som tan beneits com ells es pensen. Fa temps que ens hem adonat que ens estan prenent el pèl. Després es queixen de la baixa participació a l'hora d’anar a votar, (no s’haurien de sorprendre) perquè els ciutadans -sa majoria- estem cansats de tanta mentida, de tanta comèdia, de tant fer es ridícul.
Per als polítics cuidar el llenguatge, hauria de ser una norma per obtenir bons debats, començant per saber escoltar-se. Quan els polítics demostrin honradesa, moderació, tolerància i respecte entre ells i que no menteixen (virtuts ètiques que haurien de fer prevaler en els debats) començarem a recobrar la confiança en ells.
Els polítics haurien de ser un exemple per als ciutadans, les maneres comportant-se amb educació davant els mitjans de comunicació, saber dialogar amb els qui tenen punts de vista diferents.
Un llenguatge despectiu i insultant, només provoca crispació i confrontació, missatge negatiu que transmeten a la ciutadania.
Fer una bona política és un art, però perquè sigui així cal que els que s´hi dediquen siguin bons artesans en la matèria.
