L’espectacle de bellesa plàstica, tradició, vivència i identitat popular de les festes de Sant Joan de Ciutadella arrela en tres fets que les distingeixen i configuren la seva naturalesa més íntima.
Aquesta celebració centenària no disposa d’un programa escrit, ja que es regeix per uns protocols que es transmeten de pares a fills, unes normes que van canviant a mesura que també evoluciona la celebració. Són els ‘empelts’ als que fa referència el recordat mestre santjoaner Josep Pons Lluch, Bep Padet. Canvis com la creació i introducció del caixer fadrí, de s’homo des Be, de la música que anomenam ‘es jaleo’, o supressions com el joc de l’estafermo a ses corregudes des Pla, el ball encantat, la llenya per als festers, i el bou que aportava el caixer senyor, que era sacrificat i la carn repartida entre la població.
Aquestes festes, a diferència de les que s’organitzen a la resta de pobles de Menorca, compten amb la figura emblemàtica i privativa del caixer senyor, que s’encarrega de l’aplicació i interpretació dels protocols no escrits. Forma part de la gran escenificació estamental que Ciutadella ha sabut conservar i transmetre. Si un dia presideix la qualcada un caixer batle, s’haurà perdut tot el sentit de la festa santjoanera.
I els pagesos, successors dels membres de l’Obraria de Sant Joan, que són, junt amb el caixer senyor, els dos fonaments sobre els quals s’aixeca tota la celebració del Diumenge des Be, el 23 i el 24 de juny. Ells són els qui han conservat la tradició i en són els més ardents defensors. El fals debat sobre si les dones poden anar a la qualcada de Ciutadella s’ha de capgirar. Allò realment relevant és que siguin pageses. I, més prest o més tard, ho veurem. Serà una passa més en l’evolució natural de la festa de Sant Joan.
També és cert que aquests darrers anys ha augmentat de manera exponencial el nombre de jornalers que participen com a cavallers. Mudança del temps que ens toca viure, que obre una altra reflexió. Però avui Sant Joan és més viu i intens que mai.
