Bon dissabte. No hi haurà el ring... ring..., avui. Ja que el fet em suggereix un Quid pro Quo. Serem fora de Menorca aquests dies, per tant, no podrem afegir-nos físicament a la concentració convocada pel GOB per avui fosquet. Hi serem amb tota l’ànima, emperò. Perquè és necessari que manifestem aquesta por que tenim davant el rumb que hem pres. M’agradaria fer-vos arribar algunes reflexions.
1a. La preocupació pel futur insostenible de Menorca i aquesta vida ofegada durant uns mesos no és ja una qüestió d’un grup ecologista o de discussions entre partits a les institucions o per les xarxes. La preocupació ha transcendit a l’àmbit de la ciutadania.
2a. La situació no és un brot espontani. Fa anys que portam aquest rumb, també durant els governs d’esquerres al Consell Insular de Menorca, fruit entre altres coses de la política de promoció turística i de convertir en «objecte turístic» qualsevol cosa.
3a. La perspectiva del Pla Territorial Insular i de la Llei de Reserva de Biosfera de 2023, potser va crear unes expectatives que després no es van complir del tot en l’articulat al no crear-se una pressió popular per una norma més ambiciosa.
4a. La reacció de la dreta i els del creixement a qualsevol preu van dir pestes del PTI de 2003, afirmant que aturaria el futur de Menorca i ja veis fins on hem arribat.
5a. Amb la desestacionalització ens van ben enredar. Nosaltres crèiem que era treure turistes de l’estiu per posar-los en temporada baixa. Però ha estat açò.
6a. Mentre que l’èxit o el fracàs de l’activitat econòmica es mesuri en el nombre de visitants (veure batle d’Alaior) estarem abocats al creixement insostenible i a la pèrdua de futur
7a. Les decisions preses pels actuals governs suposaran un canvi de condicions que afectaran molt negativament la conservació els recursos naturals i a la consecució dels equilibris que facin que sigui feliç la vida a casa.
8a. En aquesta realitat de sobresaturació que vivim els mesos de juny, juliol i agost hi té molt a veure l’oferta il·legal de lloguers turístics.
9a. Per altra banda, l’increment en el cost de la vida que patim degut a ser territori insular i turístic per la demanda desbocada de l’estiu, obliga a moltes famílies modestes a proveir-se amb ingressos complementaris.
10a. L’increment de la demanda actua com un ham per l’arribada d’inversors de fora, sense cap tipus de vinculació emocional amb la nostra terra, que fa que entrem en un cercle viciós a l’haver convertit Menorca en una illa de moda. En aquest procés hi ha influït l’ús que s’ha donat al Camí de Cavalls, per exemple, o la mateixa declaració de Patrimoni de la Humanitat, que actua com a poderós reclam turístic que despert l’interès de futurs visitants i inversors que veuen el negoci a fer. Batles: què feis a FITUR?
11a. Com bé demostren els estudis, una major arribada de visitants no vol dir una major nivell de vida ni una major qualitat de vida. Si fa trenta anys, ens ufanàvem de ser la Comunitat amb major renda per càpita de l’estat, ara som als darrers llocs.
12a. També és necessari que ens veiem a nosaltres com a turistes quan anem a destins massificats i comprenem quina és la nostra empremta ecològica i que el que demanem per Menorca no ho vulguem a ca d’altri.
13a. Si veim el col·lapse que es comença a descobrir a Menorca, entendrem també el col·lapse ecològic al que es dirigeix el planeta, un fet que reclama uns canvis de societat per assegurar la pervivència de la vida que hem de deixar als nostres fills.
14a. He de manifestar el total acord amb la diagnosi i anàlisi que fa el GOB, també en les mesures que proposen, moderades i possibles, que haurien de ser assumides per tota la societat i significar un primer pas en un camí que serà llarg.
15a. He d’agrair al GOB la iniciativa i la feina per a promoure aquesta mobilització i veig que el pròxim capítol és agregar-hi la societat civil, diversa i plural, individualment o organitzada amb multitud d’entitats.
En aquest panorama, les mesures que proposa el GOB podrien ser un mínim comú denominador sobre el que ens mostrem d’acord.
