Amb la recent notícia publicada fa uns dies a «Es Diari», es posa de manifest que, en general, el turista estranger gasta més que el turista nacional, i no és exclusiu del mes d’abril. Fa temps que venc insistint en la necessitat d’atreure perfils turístics que són positius per a Menorca, per vàries raons, ja sigui perquè gasten més, perquè ens visiten fora dels mesos de juliol i d’agost o perquè consumeixen productes de valor i experiències diverses.
No existeix un rànquing oficial, segons la nacionalitat, de quins són els turistes més i menys convenients per als interessos de l’illa, però les dades indiquen que el turista americà és qui efectua una major despesa per persona. De totes maneres, el turista britànic (un clàssic) que molts cops està injustament demonitzat, contribueix a mantenir en funcionament molts allotjaments (tant de luxe com de categories mitjanes) ja des del principi de la temporada i fins que aquesta acaba, igual que el francès, i a més contribueix també a donar vida a urbanitzacions que, a falta d’alemanys i nòrdics, cada cop ofereixen un aspecte més trist i desolat a l’espera d’un canvi de tendència. Pel que fa al turista nacional, es sol concentrar entre mitjans i finals de juny fins principis de setembre, arrodonit, són tres mesos.
Però curiosament hi ha dues branques ben diferenciades dels visitants que provenen de la península, una més tradicional a l’illa, principalment catalana, madrilenya i basca, que igual que molts britànics tenen segones residències a l’illa i una estada mitja superior als 7 dies, i una altra més recent que ha augmentat molt des de la pandèmia i que, sense ànims d’ofendre, és més d’extraradi. Aquesta segona branca, que tradicionalment visitava les costes del llevant, Múrcia i zones d’Andalusia, podria tenir part de responsabilitat de generar aquesta sensació de massificació a certes platges verges, d’optar per Airbnbs menys «oficials», de saturar algunes carreteres i d’omplir els Mercadona mentre els supermercats de platja estan buits, i durant dos mesos a l’any... pitjor pinta la cosa quan són grups de joves (cada cop més freqüents) els que, amb el regaetton a tota pastilla, pertorben platges que fa no tants d’anys eren molt més serenes, molestant la resta de turistes i residents...
Ens hauríem de demanar si Menorca necessita aquest tipus de turisme, que per altra banda, espanta el grup de turistes educat, respectuós i que gasta més. En definitiva, crec que més enllà de les «sensacions» de la gent, Menorca té més marge de creixement que la resta d’illes, però no al juliol i l’agost precisament, sinó a la resta de mesos. Pendent queda el repte d’anar diversificant i augmentant els mercats estrangers propicis per tenir temporades llargues, i no abocar-ho o fiar-ho als mesos de sempre.
