Vós

A mi, des de dins, quan ho he observat, sempre m'ha semblat una forma de considerat respecte envers les persones majors; tot i que, avui, quan el vostè s'està exiliant, el vós pràcticament s'ha diluït. Ho recordava, açò del vós, per l'anècdota que els referiré succeïda as Mercadal fa més de mig segle... –¿Cóm esteis vós?    va saludar-lo en visita de compliment una neboda, que l'avi no veia en molts mesos, mentre l'obsequiava amb una safata de crespells...

Després d'un parell de besades i d'algunes frases protocol·làries, sense excloure detalls de suposada estima, quan dita neboda se'n va anar, l'avi, per l'excepcional estranyesa de la visita,    comentà: – ¿que dec haver de morir prest...? L'anècdota, m'ha vingut al cap per palpar els voltants de Sant Joan... L'avi, Joan    de nom, també era ‘sant', excuseu-me, home bo i de bé,    que obrava segons la llei moral, temorós de Déu i home de silencis. I quan la paraula donada valia tant o més que la signatura...