Sempre he estat un gran admirador de l’avió com a mitjà de transport, a banda de seguir l’evolució dels diferents models que han anat conquerint el cel. Però més enllà dels aparells, hi ha les companyies que els exploten i com deia l’amic Marcos Urarte, «una cosa es ser el cliente y la otra, el producto». La degradació en el tracte sota el pretext del mon low cost, ens ha anat sometent progressivament a unes regles gens agradables, que fan que viure l’experiència de volar, hagi perdut gran part del seu encant.
Tot això ho explico perquè recentment, he pogut viatjar de París a Barcelona en un tren d’alta velocitat i m’he adonat de fins a quin punt la vivència del passatger, està sotmesa a unes dinàmiques de cortesia i amabilitat per gaudir i voler repetir. A banda dels avantatges habituals del trànsit ferroviari quant a confort i aprofitament del trajecte sense haver d’interrompre les nostres rutines de vida i feina, puc afegir una situació viscuda en primera persona.
Després de patir un endarreriment per causes alienes que va fer-nos aturar gairebé mitja hora, vam sentir per megafonia un missatge que ens animava a sol·licitar la compensació prevista per aquests casos. Una compensació que suposava el retorn d’un 25 per cent de l’import del bitllet pagat en forma de val de descompte per un proper trajecte, a més de poder adjuntar despeses sobrevingudes per aquesta incomoditat. Com que no donava crèdit de tot plegat, vaig consultar la web de la companyia francesa SNCF per comprovar que en cas d’endarreriment superior a l’hora ja hi havia previst un pagament directe en compte i que per situacions superiors a les tres hores, el reemborsament de la meitat del bitllet. Viure per veure.
