El pensament, la paraula i la mirada, cívica i democràtica, irònica i sàvia, del mestre Emili de Balanzó, no podien caure mai en l’oblit.
La seva sobtada mort, l’abril de 2020, quan lluitàvem contra la pandèmia amb confinaments i mascaretes, va estroncar una relació amical. Un treball en equip on els afectes s’agermanaven amb els mails diaris de les propostes i els suggeriments d’aquell Balanzó que sempre es va sentir i va pensar com a periodista.
Dels centenars de missatges rebuts des de «Foment del Turisme de Menorca, que custodia el disc dur de l’ordinador, vull recuperar aquest, rebut el 7 de novembre de 2016: «Em tem, amic meu, que just acabi aquest llarg i feixuc tancament del Foment, tornaré a treure el nas a les pàgines del MENORCA. Ep, si l’editor ho permet...!
Jo creia que seria bo de fer això de posar el punt i final al Foment... com sempre, he estat un ingenu...! La quantitat de papers que he hagut de llegir, ordenar... Ara et passaré un petit exemple, sense valor sí, però que forma part de la història de la casa... Esper, idò, que fins prest...! Emili».
La iniciativa i la perseverança d’Enric de Balanzó i Xavier de Balanzó, dos germans de qui va decidir ser actor en lloc d’espectador de la Menorca contemporània, han fet possible l’edició del llibre que ha publicat Viena Edicions. Amb presentació de Josefina Salord i pròleg d’Àlex Susanna, «Xerrar boig», el nom de la seva secció, recull un centenar d’articles que van aparèixer als diaris «Ultima Hora» i «Es Diari». És la millor targeta de presentació de l’autor.
Permeteu-me acabar, avui, amb la reflexió d’Emili de Balanzó, que manté la seva vigència i potència «Una llengua pot ser una pàtria; un poblet i una família poden ser una pàtria, una infantesa feliç pot ser una bona pàtria, i un paisatge recordat o la mar, també. La cultura d’un poble pot ser la més acollidora de les pàtries. Europa ha de ser una pàtria». Ai, Emili, com t’enyoram i et trobam a faltar a la Redacció.
