Guerra al sucre

Fa temps que hi ha una creuada oberta contra el sucre des de tots els flancs. Nutricionistes i professionals de la medicina no es cansen d’avisar-nos que posem en risc la nostra salut intestinal, més enllà dels perills relacionats amb la diabetis que sempre han existit i que això fins i tot és capaç de provocar-nos un envelliment prematur. Ho llegia aquesta setmana en un reportatge. Sembla com si cada gram de sucre ingerit en forma de gelat, de pastís o de xocolata fos una dosi injectada de verí dins el nostre organisme. Haver d’imaginar que per ventura, haguéssim de suprimir el dolç a les nostres vides, voldria dir renunciar gairebé als nostres orígens. Pensem si més no en el receptari tradicional de rebosteria menorquina, farcit de quantitats ingents de sucre a cada preparació. Pensem en tot allò que dona sentit a la nostra taula.

Noticias relacionadas

Sorolls d’estiu

Más noticias relacionadas

Quan a vegades reivindiquem que hem de recuperar receptes ancestrals que donen sentit a la nostra identitat, sovint sembla que anem contra el sentit comú del que hauria de ser una dieta equilibrada i saludable. Segons com, sembla que no es vulgui introduir o s’obviï de manera deliberada el component salut en aquest debat entre modernitat i tradició que tant present tenim a la nostra societat avui dia. Als congressos gastronòmics i a les fires de productes alimentaris, als metges i als nutricionistes no se’ls acostuma a convidar a que tinguin una paradeta perquè no ens aigualeixin la festa. Si més no, podem fer com aquell pacient que un dia li va voler preguntar al seu metge si creia que podria viure més anys si deixava de beure i de fumar. «Viure més anys no n’estic segur, però se li farà més llarg», li va respondre.