Fa 30 anys que Menorca es va declarar Reserva de la Biosfera en el marc del programa MaB de la Unesco. La legislatura passada, el 17 de febrer de 2023, el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei de Menorca Reserva de la Biosfera (LMRB). Una llei iniciada a proposta del Consell de Menorca que vol ser la conseqüència necessària d’aquella declaració de protecció integral del territori insular de fa trenta anys, que es va acompanyar amb un coherent Pla d'ordenació territorial (PTI), de mesures de protecció de sol rústic, de plans urbanístics municipals mesurats, gestió d'espais naturals, etc. Tot en un marc general d’una visió estratègica insular que cercava la sostenibilitat.
La LMRB és, per tant, una llei pionera pel que fa al fons i a la forma. Per la forma, perquè és la primera llei que sorgeix per iniciativa parlamentaria d'un consell insular. Pel seu fons, perquè integra diversos aspectes prevists en altres lleis, els refon, especifica les competències i les delegacions que haurà de rebre el Consell Insular, la seva capacitat i el finançament necessari per poder gestionar-les. La llei assumeix com a vinculants els compromisos de l'Agenda 2030 de lluita contra el canvi climàtic i de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, pel que fa al 80% de producció d'energies alternatives, reducció del 50% consum de combustibles fòssils en el transport terrestre, reducció del 30% de combustibles fòssils en els sectors de serveis, residencials i industrials i del 10% del gasoil B en el sector primari. Detalla alhora l'actuació en zones sensibles com el sol rústic, la gestió de zones protegides, l'ordenació del litoral, el foment del producte de proximitat, la gestió de l'aigua, i els compromisos específics amb la Llei balear de residus. Tanmateix, el més rellevant de la LMRB és la visió que té d'integrar el conjunt de cada activitat econòmica de l'illa en el marc global de filosofia que es desprèn d’aquesta norma.
Aquesta visió tan positiva d’una llei fonamental de la qual, però, se’n parla ben poc, va ser exposada públicament, amb encert i amb una gran profusió de dades, el passat mes de febrer pels professors Ferran Navinés i Josep Valero a les Jornades sobre els 30 anys de la Reserva de la Biosfera organitzades per l’OBSAM que, com sap el lector, és una estructura estable creada al si de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME).
No voldria, per tant, que la reflexió feta per aquests dos investigadors, membres del «Col·lectiu Alternatives» quedés ignorada, perquè és en el marc d’aquesta visió de Menorca com a lloc privilegiat que treballa per defensar una manera de viure i de fer política respectuosa amb el medi ambient, que ens han donat una sèrie de dades relacionades amb el model de creixement que val la pena tenir en compte, perquè és molt possible que, criticades de manera visceral, però poc documentada, pels partidaris d’un desenvolupisme il·limitat, que sovint s’emmirallen en el que està succeint a Eivissa (model de creixement que lloen de manera acrítica), ens poden ajudar a tenir una altra perspectiva de la nostra realitat.
La pregunta fonamental que els dos professors es feien per a respondre-la tot seguit era fins a quin punt la declaració de Reserva de la Biosfera ha condicionat el nostre model de creixement que, com sabem, es basa fonamentalment en el turisme. Doncs bé, els fets que ells han constatat al seu estudi fent una comparança del model de creixement de Menorca amb els de les altres illes són els següents:
Primer. El nostre és un model de creixement més resilient que el de la resta d’illes, amb taxes de creixement menys negatives en èpoques de crisi com la viscuda l’any 2020 amb la covid, les quals se situen a la meitat en relació amb la caiguda del conjunt. Concretament, 6 punts menys de caiguda negativa que les Pitiüses i 11 punts menys respecte de la caiguda negativa de Mallorca. Aquest fet explica que, al llarg del temps, les menors taxes de creixement relatives que es puguin donar a Menorca en fases de creixement del cicle econòmic balear quedin compensades per la menor intensitat de les caigudes de la renda en les fases de crisi econòmica.
Segon. El nostre és un model de creixement més pautat que el de les altres illes. Menorca, en efecte, presenta un model que en les fases de recuperació del cicle expansiu després d’una crisi, com la viscuda amb la covid, es caracteritza per dibuixar un patró de comportament més contingut (5 punts menys que les Pitiüses i 9 punts menys que Mallorca).
Tercer. Aquest model nostre manté, però, un nivell de VAB1 per càpita real major que les altres illes menors al llarg del període que va de 2014 a 2022.
Si traduïm a dades aquesta afirmació tenim que, en aquests vuit anys, Menorca ha crescut en renda real per sobre de la mitjana balear (0,9 punts); per sobre de Mallorca (2,3 punts), però per davall de les Pitiüses (-7,2 punts). Ara bé, en renda per càpita real, el seu creixement se situa 4,3 punts per sobre de les Balears; 5,5 punts per sobre la de Mallorca i només -0,6 punts per davall de les Pitiüses. I això perquè, en població, Menorca creix menys que les Balears (-3,2 punts); menys que Mallorca (-3,1 punts); i menys també que les Pitiüses (-5,7 punts). Però és, precisament, aquesta menor dinàmica de creixement de la població —sobretot respecte de les Pitiüses— el que fa que Menorca, havent experimentat un creixement del VAB real sensiblement inferior, mantingui al final d’aquest període una renda per càpita un 1,03% superior.
Quart. El model de creixement de Menorca manté una productivitat del treball major que la resta d’illes i s’ha incrementat al llarg del període 2014 a 2022.
Perquè ho entenguem bé, els professors Valero i Navinés fan una comparança atorgant als valors de Menorca un nivell 100, i a partir d’aquesta suposició poden comprovar que els nivells de productivitat de la nostra illa respecte de Mallorca i les Pitiüses s’incrementa al llarg del període 2014 a 2022, i presenta l’any 2022 una productivitat del treball més de 20 punts superior a la resta d’illes.
Cinquè. Sens dubte, el model de creixement de Menorca comporta una menor pressió ambiental. Les dades que justifiquen aquesta afirmació són les següents:
Menorca presenta un índex ambiental millor que Eivissa i Mallorca, però lleugerament inferior al de Formentera, i en relació amb Eivissa pondera millor en els següents ítems mediambientals per a l’any 2021 (darrer any amb dades completes): índex de resiliència climàtica (+8,8 punts); índex de qualitat de l’aire (+14,6 punts); índex de consum i qualitat de l’aigua (+31,5 punts); índex de gestió del territori i biodiversitat (+13,5 punts); índex de gestió i circularitat de residus (+16,1 punts); índex ambiental global (+14,6 punts).
Sisè. El nostre és també un model de creixement menys desigual pel que fa a la riquesa neta per càpita i apunta a una major cohesió social i territorial, d’acord amb les dades de l’estudi de pobresa, desigualtat, renda i riquesa a les Illes Balears. Estudi de la viabilitat d’una renda bàsica universal (Jordi Arcarons, setembre de 2023).
Setè: A l’últim, Menorca presenta unes bones perspectives d’ocupació i baixes taxes d’atur d’acord amb la prospectiva del model H2030 del Consejo Económico Social (CES). I això perquè les hipòtesis de creixement del model H2030 del CES, tant per a Menorca com per a les Pitiüses, pinten un horitzó de plena ocupació amb taxes d’atur inferiors al 3% per a Menorca.
Partint d’aquestes dades, no creieu que val la pena seguir per la senda iniciada i mantenir-nos fidels als principis que va dissenyar la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera i marca la LMRB?
* VAB: Valor agregat brut o valor afegit brut
