Menorca sempre ha estat un dels territoris de parla catalana que més ha utilitzat la llengua pròpia. Encara ho és, però darrerament hi ha hagut un canvi. El menorquí s’empra manco. Es veu amb els més petits i diria (crec que sense equivocar-me) que passa més a llevant que a ponent.
Ara només es parla en menorquí quan els dos progenitors el xerren. Si un o tots dos són castellans, el fill acaba sent castellanoparlant. Abans açò no passava. Jo mateix, venc d’una família amb pare castellà i a ca meva sempre hem xerrat en menorquí. Fins i tot moltes persones de la meva generació que el seu pare i la seva mare eren castellanoparlants, han acabat assumint el menorquí com a llengua pròpia. Ara sembla que aquestes situacions són excepcionals.
Si li afegim que arran del procés independentista català, molta gent (també catalanoparlants) relaciona la defensa de la llengua pròpia amb les demandes secessionistes, s’ha començat a veure el català com a cosa a combatre. Per açò ha sorgit primer el pervers argument que el menorquí està en perill per culpa del català estàndard, i no per la progressiva substitució del castellà, i ha acabat portant idees estrambòtiques com la llengo baléà que el seu únic objectiu és anar en contra del català i del menorquí.
I aquí és quan l’administració hauria de posar peu en paret, i no ho fa. La mateixa Casa Reial empara a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà i els socis del PP no fan res més que presentar propostes per arraconar la llengua pròpia. L’únic consol que queda és que el PP balear, al contrari que el que fa a altres regions, ha estat contundent en la defensa de la llengua pròpia i de la unitat del català. Està clar que no vol una altra mobilització com la del TIL de fa 10 anys, i aquest diumenge alguna cosa d’aquesta s’ha vist a Palma. El problema del PP és que no passa de les paraules als fets. I no ho farà, ja que Vox els té ben agafats. I mentrestant, el menorquí o el català de Menorca va empitjorant la seva salut i és qüestió de temps que acabi a l’UCI. La diagnosi està feta i el tractament se sap quin és. El que no sabem és si el doctor el vol aplicar.
