Sense complexos

Manel Gómez08/11/23 4:01

Quan veus les obsessions que tenen alguns pel seu aspecte, per la seva apariència o pel que opinen els altres d'ells, penses que tens sort de ser una persona sense gaires complexos, i no perquè consideris que estàs molt ben fet, o te creguis perfecte física i mentalment, sinó perquè penses que cadascú és com és, que no es pot fer res per evitar les teves singularitats i que les teves virtuts no són mèrit teu, ni són culpa teva ni del teu llinatge les imperfeccions.

Tens aspectes a polir, defectes del teu caràcter a millorar, i un físic bastant lluny de la perfecció. Però trobes que no tens grans obsessions per algun apèndix massa gros o massa petit, per ser alt o baix, gras o prim, guapo o lleig; ni per ser simpàtic, introvertit, intel·ligent, avorrit, xistós... o tot el contrari. Ets com has sortit, i punt.

Una sèrie de factors s'han reunit per fer-te com ets. Ni tan sols els teus avantpassats són responsables, ni tenen la culpa ni el mèrit de la teva bellesa o de la teva antipatia. L'atzar, la casualitat t'han format i te van modelant. O, si hi ha colque entitat superior creadora, deu ser ella la responsable de virtuts… i defectes.

I no estàs acomplexat perquè tens dos principis que creus fermament: que les coses són com són i no com voldries que fossin, i que els esdeveniments no són importants per ells mateixos sinó en la mesura que t'afecten, o permets que t'afectin.

Canvies allò que pots i te conformes amb el que és inevitable. Amb calma i bona voluntat. I sense complexos.

hvacui.blogspot.com

Manel Gómez

Horror vacui

Sense complexos

También en Opinión

Que el pequeño comercio de los centros históricos...

Que la preciosa cala de Rafalet, en el término municipal de Sant Lluís, amaneciera...

Que el ascensor de la estación marítima del puerto de Son Blanc...

On deu ser?

Sense complexos

Noticias relacionadas

También en Opinión