El temps i l'ascensor

L'altre dia llegia que els joves ja no parlen del temps a l'ascensor. Les noves generacions interpreten els espais públics com indrets incòmodes per mantenir converses ni que siguin intranscendents com constatar que plou o fa sol. S'hi barreja una mica de tot amb aquest canvi d'actitud. D'ençà que és una cosa que no va amb ells, que obrir conversa amb un desconegut no porta cap benefici i en tot cas, pot ser fins i tot perillós. També hi ha la vergonya com a factor a tenir en compte o fins i tot, un argument nou basat en el fet de sentir-se molestat o interromput, ja que aprofitem per consultar el nostre mòbil. Sigui per una cosa o sigui per l'altra, qui surt perdent és l'individu i les noves generacions que van fent passes enrere cap a la caverna, de la qual fa dos mil anys Plató ens va fer sortir a tots i vint-i-cinc segles després, hi estem tornant a entrar.

Noticias relacionadas

L’amic Joan

Más noticias relacionadas

Els savis filòsofs diuen que quan la humanitat ha avançat guiada per la raó, poques vegades s'ha equivocat, però quan ho ha fet perseguint fantasmes, sempre ha caigut a l'abisme. Parlar del temps a l'ascensor es va inventar precisament per aprendre a perdre aquesta vergonya que ens diu que totes ses deixades són perdudes. Parlar del temps a l'ascensor es va inventar expressament pels països on estem acostumats a sortir i relacionar-nos perquè ajuda a combatre angoixes i solituds, ajuda a empatitzar amb els altres per interessar-nos per ells i ajudar-los si cal, contribuint a mantenir molt més a ratlla els neguits i les depressions de la població que no pas en aquelles latituds on la gent no surt de casa. Quin temps farà aquest cap de setmana?