Reivindicació del silenci

Noticias relacionadas

Un acord per evitar el col·lapse

Más noticias relacionadas

El passat 1 d'octubre estava ben ple. Vaig descobrir, amb satisfacció, que hi havia molts de visitants de Ciutadella i, en general, molts visitants menorquins. L'exposició estrella d'enguany és la de Cristina Quarles, amb unes obres que són inquietants. Però em referiré avui a una vivència que no crec que sigui l'única persona que l'ha viscuda en la visita: l'enrenou, el soroll, la cridòria. No es tracta que les galeries siguin uns temples místics, però a jo em fa falta el silenci per a llegir les propostes artístiques que veig. Una de les sales és contigua als miralls deformants, que inciten a les rialles, i als tallers oberts, que motiven la conversa. La sonoritat de la sala és ideal perquè això es converteixi en una olla de caragols. Pens que la intenció dels creadors d'Hauser és precisament incorporar el món exterior a l'experiència artística, i el món exterior és enrenou, moviment. Però a mi em va faltar el silenci en aquesta visita. A mesura que faig anys, not més a faltar el silenci.

De cada vegada, el guirigall de la vida em provoca més malestar, més incomoditat. Em passa també amb el guirigall de la política, instal·lat ja per sempre també a Menorca. Fa un temps ens referíem al risc de balearització de Menorca, per posar-nos en alerta de no arribar a fer un mal ús del territori com a Mallorca o Eivissa. Avui, també ens hem balearitzat en la política, en les relacions que la tasca política provoca entre els seus protagonistes i en la forma que els mitjans de comunicació transmeten aquestes relacions.