Serra de la Llacuna. Catalunya. Fa poc. Dinar amb bons amics a una casa aïllada de gairebé tot. De sobte pica a la vidriera un jove alt, amb rastes i... negre. «I, ara, qui és aquest?», em deman. Entra. És conegut de la casa. Felice (en italià), li diuen, pel seu caràcter afable. Senegalès. Migrant. Treballa sol a les vinyes veïnes i vol companyia.
Tot d'una me faig autoexamen. He reaccionat per uns segons amb inquietud perquè és negre? Per les rastes? O només perquè era molt inesperat que a aquesta casa apartada de tot aparegués algú, del color que sigui? Sempre me faig el test en aquests casos. Me preocupa que pugui conservar oculta alguna espurna de racisme atàvic de blanc europeu acomodat, i per açò som exigent amb mi mateix. No me conform a proclamar-me no racista.
Amb el cas Vinicius, molts han reiterat efusivament que el València, el futbol i Espanya no són racistes, que són coses del futbol, que ell provoca, un cas aïllat. Lluny de l'autoexigència i el propòsit d'esmena, la reacció a la infàmia ha estat un gran exercici d'autocomplaença nacional. És evident que les lleis espanyoles no són racistes i que s'ha avançat. Els fiets conviuen amb una diversitat que els boomers només vèiem al cinema. I es nota per a bé, malgrat la presència institucional que un partit polític dona a la xenofòbia resistent. Però no per açò ens hem de relaxar davant la intolerància.
Passa una cosa similar amb la qualitat democràtica. Des de la transició ens hem abonat a l'autocomplaença. No es veu bé qüestionar la qualitat de la democràcia de l'estat. No és patriota fer-ho. No es permet ser exigent quan jutges imputen humoristes, es compren vots, resisteix la corrupció, persisteix un sistema electoral obsolet, es demonitzen els referèndums i es tracten llengües com a secundàries apel·lant a la gran pàtria i la vella Constitució.
Ni la democràcia ni els nivells actuals d'igualtat s'han aconseguit amb la còmoda autocomplaença exculpatòria. Per cert, en Felice xerra català perquè se sent i vol ser ben acollit allà on treballa. En Felice, sempre al meu equip.
