Quan llegiu aquest escrit molts ja haureu celebrat la festa de Nadal, perquè surt publicat després de la celebració i la majoria just passareu una ullada pel Diari i deixareu els articles per quan tingueu una estona de més tranquil·litat. No passa res, l’esperit de Nadal té tanta força que, tant en la preparació com després de la festa, el seguim portant el seu esperit al nostre interior.
Ara bé, sabem què celebrem?
En el vocabulari actual quan un fet, una empresa, una tradició, etc., es veu sobrepassada per l’èxit solem dir que té el perill de «morir d’èxit». Vol dir que ha perdut el control i l’essència s’ha perdut. És com si l’embolcall d’un regal enlluerna tant que ningú es mira el regal. Aquest fet de desconeixement té un tant d’infantil. Tots hem vist alguna criatura que en rebre un obsequi es posa a jugar amb la capsa. La seva capacitat encara no està formada, el superflu l’emmiralla l’atrau, li agrada i, de moment, ja en té prou.
Però no som criatures menudes i hem de ser capaços de saber veure les dues coses sense perdre l’essencial.
2 Celebrem que Déu s’ha fet home per amor als homes. Això pels creients és així. Però fins i tot pels no creients que celebren el Nadal, potser els arriba l’esperit del naixement d’un infant que va passar per la vida donant l’exemple d’humanitat més gran de la història i ens va deixar un missatge prou clar: el que cal és estimar, tot i que, potser per l’èxit, l’hem anat enterbolint i no arriba com caldria a tothom.
Clar que és bo celebrar en família, parents, amics, grups, comunitats, i tants com puguem ser, la Festa, en majúscula, festa grossa en la que a tots toca, en més o menys força, aquest aire de tendresa que neix, valgui la redundància, del naixement de Jesús de Natzaret, i el fet de fer-ho en la pobresa i l’abandonament ens mostra la necessitat d’ajuda que el fa més entranyable, movent els homes de bona voluntat a la tendresa i la solidaritat amb el feble.
Però ni que sigui per un moment de coherència, de sinceritat, fins i tot d’honradesa, sapiguem què celebrem. Cadascú és ben lliure i les formes poden ser diferents, però si ens deixem entabanar i només mirem els llums i les músiques que ens venen un món idíl·lic, perdrem el nord i ens quedarem amb el paper de regal i sense l’essència de la Festa.
De fet, el naixement comporta esperança i cal celebrar-ho el millor possible. Aquest del Nadal, que fins i tot ens marca el calendari, és d’una importància cabdal, essencial per als creients, i pel seu missatge també pot ser entès per tothom. L’esperança resta oberta i no exclou a ningú.
Bon Nadal!!!
