Venedors d'alarmes

Malgrat aquestes dades, el negoci d'alarmes sembla que té molt bona salut. Hi ha demanda, i fins i tot hem conegut aquests dies okupes que les contracten per prevenir visites desagradables, paradoxa poètica, sarcàstica i simptomàtica de la desesperant complexitat d'aquests casos. Un posa alarma a casa si està prèviament alarmat. Normal. Res a dir. Les pors són lliures, subjectives.

Noticias relacionadas

Ous, oli, salses, història i ficció

Más noticias relacionadas

En general, s'ha d'anar amb cura i no deixar-se alarmar de més, perquè hi ha persones i col·lectius que juguen amb la gran permeabilitat de les pors per fer el seu negoci amb falsos vaticinis funestos. Per exemple, cal recordar els que auguraven l'erradicació del turisme a Balears amb l'ecotaxa, o els que periòdicament condemnen el castellà a ser una llengua morta per la immersió lingüística. Són els que ara pregonen el trencament en mil fragments d'Espanya i el final de la moral tradicional d'Occident en cada Consell de Ministres, o els que donen l'extremunció al teixit empresarial amb cada canvi fiscal, ambiental o laboral de caràcter progressista.

Tots tenim pors incontrolables. Però quan la setmana que ve escoltin als informatius nous i efímers anuncis d'adveniment de l'apocalipsi, abans de tancar-se en el castell fortificat de l'immobilisme, val la pena fer un esforç per raonar i calibrar si realment existeix un autèntic risc a considerar o si és només que ens volen vendre una altra alarma.