Ha aparegut als carrers de l’Illa un anunci on es veu el missatge «Impulsam la Menorca 2030» i tres desgarbats ninots de colors. Els seus caps són les sigles d’Agenda Urbana Menorca, com es llegeix a la part de dalt del plafó. Qui publicita la cosa és gairebé imperceptible a l’ull humà.
S’ha de ser un ciutadà molt ben informat, intuïtiu, motivat i imaginatiu per entendre o tenir l’impuls d’intentar esbrinar a què es refereix la publicitat, perquè l’Agenda Urbana és un producte extremadament desconegut, poc concret i no més comprensible. Aquesta publicitat no aconsella, ni explica, ni anima, ni ven, ni convoca, ni informa, ni promociona ni sedueix, per la qual cosa la ignorància i la indiferència persisteixen. És un missatge abstracte, de subjecte interpretable i objecte misteriós. La pretensió de l’anunci és inconcreta i de consum intern. Un gest estèril, per indesxifrable i poc atractiu, amb un cost econòmic.
Amb altres anuncis públics passa el contrari. Tenen enunciats clars, atractius, concrets. Venen el producte. Escoletes de franc!, diuen amb efusivitat. Endavant! Però com passa amb les patates fregides dels espots televisius, la realitat és diferent i la bossa no ve tan plena. La gratuïtat és semigratuïtat i té efectes col·laterals, perquè abasta unes hores i mesos que no s’ajusten al funcionament de les escoletes (amb els seus horaris flexibles) i les necessitats de les famílies.
A més, la magnificència de l’anunci contrasta amb una evident carència de treball previ amb els implicats, un desconeixement del dia a dia de les escoletes (si no és desconeixement, és una flagrant falta de respecte) i abocant els equips directius i les administracions locals a haver d’afrontar un problema majúscul, a fer una feinada extra, en ple agost, per molt que ara els dirigents progressistes li vulguin treure ferro per tàctica política.
Volem ciutats sostenibles i escoletes gratis, però sense parafernàlies visuals que gairebé ningú entén i no són gratis, ni embulls insostenibles ben evitables.
