Dietari no és contar quina dieta fas en ple estiu. Encara que la gastronomia dona per molt i cada vegada desperta més interès… Si Fra Roger alcés el cap! Associam menjar i beure amb moments feliços, d’un plaer subtil on es mesclen el gust, la vista i la conversa (a vegades, l’alcohol o el cafè també). Entre la fam i la gola, el món segueix rodant, però el dietari que jo dic és (segons el diccionari) un llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables o també, quan algú anota observacions o reflexions dia rere dia. Hi ha dietaris molt famosos. Per exemple, «El quadern gris» de Josep Pla, que comença dient: «Divendres, 8 de març de 1918. Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat». I després segueix apuntant les seves reflexions i descripcions (l’escriptor empurdanès creia en la importància dels adjectius, i per posar un adjectiu als adjectius, podem dir que han de ser precisos). Els confinaments ajuden a escriure i a pensar. Les seves anotacions arriben fins dia 15 de novembre de l’any següent, 1919, on tanca amb aquesta frase: «El viatge a París es produirà demà passat». Es pot acabar un dietari sense que acabin els dies, però aquí podríem dir allò de: qui dia passa, dietari empeny.
Al vent
Dietari imaginari
07/07/22 3:59
También en Opinión
- El hartazgo de los payeses del sur de Ciutadella: «Hemos tenido que llamar a la grúa para poder entrar en la finca»
- El misterio del tanga perdido en el centro histórico de Maó
- Los vecinos de Punta Grossa se quedan sin la única vía de acceso a sus barcas
- El Menorca clama contra el árbitro tras el descenso y el trencilla sale escoltado por la policía
- Sonrisas y lágrimas para Ferreries y Menorca