TW

La paraula de moda és gripalitzar, amb el permís de macro-granges. S'aplica a la macro-passa de covid-19 i vol dir deixar-la de tractar com un fet extraordinari per aplicar-li criteris de normalitat. Quan ho sent, vostè només pensa a fer una foguera amb les mascaretes que té a casa, però gripalitzar implica sobretot ajustar les cauteles sanitàries. No arriba al nivell de banalització de refredatitzar o migranyitzar.

Tot i que la gripalitzem, la covid-19 no deixarà de ser una malaltia important. Ho dic perquè amb altres problemes seriosos ha passat que un cop normalitzats i assumits els seus efectes negatius, els hem minimitzat.

Noticias relacionadas

Un exemple. L'expert Enrique Cabrera ens renyava al diari d'ahir perquè compram aigua embotellada amb una rutina, un excés, una tranquil·litat i un dispendi gens sostenibles ni raonables. Hem gripalitzat la mala qualitat de l'aigua corrent de forma errònia i artificial. Tot i que no és el tema que més sobretaules de diumenge ocupi, suposa una gran despesa, un càstig al medi ambient i, amb tanta garrafa, un martiri per a l'esquena.

Gent que en sap vaticina més dessaladores en el futur. En el present, el tema de l'aigua s'ha de coviditzar. Açò vol dir equiparar les garrafes a mascaretes, abordar la qüestió hídrica amb alarma pandèmica, i aplicar mesures extraordinàries i poc populars. Cabrera diu que l'aigua corrent és molt barata aquí. Té raó. Sigui vostè honest i ho reconegui. Hi ha marge per apujar les tarifes. Un augment tolerable, d'un impacte a cada casa fins i tot inferior al dispendi extra actual en garrafes, aportaria valuosos recursos extra per millorar la xarxa i arribar a distribuir aigua potable arreu. No és fàcil. La mesura requereix un consens utòpic o una elevada valentia política.

No se m'indigni, senyor lector. Aquesta idea és només la reflexió impopular i indocumentada d'un simple consumidor de garrafes i mascaretes, que no ha d'estar pendent de les urnes i que, sobretot, volia emprar a l'article d'avui la paraula de moda.