Bondadosa sanitat

Àngels Andreu15/10/21 0:37

La major part de la meva vida he defensat les bondats de la sanitat pública, tot i reconeixent que no és perfecte, n'estic convençuda que l'emergència per l'epidèmia hagués estat molt pitjor amb un altre sistema, fins i tot privat. Però -massa vegades- també he pensat que és millorable. La setmana passada vaig demanar cita per la doctora de capçalera, i la primera hora presencial disponible era 18 dies després, del 8 pel 26. Mentrestant, l'inconvenient ha decidit convertir-se en molèstia, i he tingut que recórrer a les urgències del centre de salut.

L'espera afavoreix la reflexió de l'entorn. Un espai ple a vessar, situat a la porta d'entrada, en una recepció on passa qualsevol d'altra cita, cura o persona que vulgui realitzar una gestió al taulell. Aquesta mateixa sala, igual que fa 30 anys, i que no passaria cap eslògan dels d'avui, dels qui diuen «per oferir-te una atenció integral, ràpida, còmoda i segura».

Urgent no sempre és greu, i greu no sempre és urgent, però hi ha visites que necessiten resoldre's durant els primers dies per no ocasionar danys majors. En entrar a la consulta mèdica no pots evitar disculpar-te per haver-hi anat, emfatitzant la quantitat de casos que ha resolt mentre esperaves el teu torn, i el pobre facultatiu de rostre galtut i amable, reconeix la varietat i complexitat d'una mitja diària de 130 visites.

Senzillament, voldria que la meva metgessa de família fos el primer graó de la bondadosa atenció.