Aquesta setmana s'ha celebrat el Dia Mundial de l'Atenció Primària, i del bes, entre d'altres. La covid fa perdre l'essència d'ambdues efemèrides. L'atenció presencial de pacients es fa complicada i els professionals compten amb cites més limitades, pel que molts s'atenen per telèfon per tal d'evitar l'aglomeració de persones a les sales. A jo m'agradava el metge/metgessa de família, proper i afable, i mirar-lo als ulls.
Del segon, ni rallar-ne. Avui, crec que la besada de les persones estimades em pintava les jornades de colors i ben mereixia un festival.
Hem perdut moltes coses aquest darrer any, i allò que se'ns presentava com una millora, la immersió en les noves tecnologies i l'atenció telemàtica, se'n va en orris.
L'OMS va demanar al començament reforçar l'atenció primària per garantir també la cobertura als pacients no covid, però ha resultat insuficient. S'ha demostrat que cap sistema sanitari del món estava preparat per una pandèmia així, però la realitat és que l'atenció telefònica, o no telefònica sense recursos suficients, ha passat factura al malalt.
Aquesta setmana, també, s'ha commemorat el Dia Mundial del Parkinson, afectats que diuen que s'han sentit abandonats amb el seguiment de la seva cronicitat, un criteri que comparteixen les persones majors o les qui tenen problemes de salut mental.
La porta d'entrada als serveis de salut mereix més estructura, més inversions, més personal, que li donem més importància.
