La Constitució, que fa 42 anys demà, és tal vegada l'únic text legal amb club de fans, com un cantant de moda. No passa açò amb la Llei del Registre Civil ni amb l'ordenança sobre la Xarxa de Clavegueram Sanitari de Ciutadella, per exemple. Els fans de la Carta Magna són incondicionals, apassionats, i creuen que si un no és fan, és anticonstitucionalista. Es coneixen com el bloc constitucionalista, amb tot el que suposa ser un bloc, i des del bloc s'acusa a qui no hi pertany d'actituds gairebé, o sense gairebé, criminals. L'article 1 de la Constitució estableix el pluralisme polític. Molt coherent tot.
També té seguidors puntuals, aquells que davant qualsevol decisió que els incomoda diuen que allò és inconstitucional. Sense informes ni sentències, ni haver llegit segurament la Constitució. Si ho fessin, els podria passar com a jo ahir, que després de veure que la desfilada a domicili dels Reis d'Orient no passarà pel meu carrer vaig buscar empara legal a l'article 14. Quin desencís! No es recull la discriminació per raó de domicili.
El bloc constitucionalista en realitat només és fan dels articles 1.3 (monarquia), 2 (unitat) i 3.1 (llengua castellana). Del cantant de moda escolten els tres hits i prou. Han llegit la Constitució com la gent llegeix els prospectes de les medecines: només la posologia i, si un és hipocondríac, els efectes adversos. La resta no interessa o és massa tècnic.
Demà sobre la Constitució es diran frases solemnes, gruixudes, que ja s'han escoltat desenes de vegades de les mateixes persones. Avorridíssim. Perdre el temps. És tan evident que el text necessita una revisió a fons com improbable que s'abordi prest. És antic, grinyola, gairebé intacte des de 1978 amb tot el que ha passat. L'article 18, sobre el secret de les comunicacions, manté la telegrafia i no diu res de mail o WhatsApp! Però clar, cap dels fans que empren la Carta Magna com a bandera es fixarà mai en l'anecdòtic article 18. Amb els tres primers en tenen prou per anar tirant en bloc 42 anys més.
