21/11/20 0:28
TW

Experts de temporada, investigadors d'entrevista diària, dirigents que no saben dir «no ho sé» i farmacèutiques a la carrera, entre altres, protagonitzen una pandèmia paral·lela a la pandèmia: els pronòstics. És insuportable la pluja constant de previsions sobre la data de plantejament, nus i desenllaç de la vacunació, la tornada a la normalitat, el proper confinament o quan podrem compartir un cornet sense miraments. Fins i tot es pronostiquen properes pandèmies. Massa gent s'ha sentit de sobte escoltada i alimenta amb vaticinis de titular el seu egòlatra virus de glòria mediàtica. Fa riure que, amb la incertesa actual de restriccions mutants, una entitat financera pugui anunciar amb precisió decimal el creixement econòmic, no ja de 2021 o de 2022, sinó de la setmana que ve. S'està pronosticant per sobre de les nostres possibilitats, i entre tanta especulació, un esperaria tenir un far, un referent, però el primer que s'apunta a les quinieles és l'Oscil·lació Mundial de la Salut (OMS).

Noticias relacionadas
Pep Mir

Marejats a l’autobús

Más noticias relacionadas

El plugim de dates, i també de dades sobre la magnitud de la tragèdia, és la música d'aquest ball de mascaretes i alcohol combinat en gel. Ara sona una, ara l'altra i cada un retén la que més li agrada, la taral·lareja un temps i l'oblida. Avorreix. No serveix de res que aventurin el PIB de 2023 o el nivell d'immunitat per Gràcia de 2021 quan encara no sabem si per Sant Antoni tindrem feina, si el cunyat català podrà venir per Nadal o si ens haurem de fer un test ràpid a la farmàcia abans de planxar la camisa per al sopar Cap d'Any. Però no és només cosa de virus. Sovint a l'Illa expliquen plans enèrgics per a 2030, quan encara s'ignora quin mes esbocaran el pont de la general, si els Llumets estrenaran l'ascensor de Rochina, si plourà dimecres, si sortiran prou esclata-sangs per a tant excursionista dominical vestit de Decathlon o si avui trobarem alguna gamba per fer una paella. I tot açò quan la covid me generat una síndrome per la qual vaig al dia i la resta em supera. Si mir més enllà, només veig boira. Deu ser per les ulleres entelades.