Enteniments

S'imagina algú, per exemple, que el secretari general de les Corts valencianes s'hagués negat a publicar en el Butlletí Oficial una resolució referida a la llengua pròpia al·legant que determinades disposicions discriminaven valencià i català com si fossin dues llengües diferents? Idò, disposicions «separatistes» d'aquesta mena han estat publicades reiteradament al llarg dels anys i, malgrat que el Tribunal Constitucional donà sentència a favor de la Universitat de València en defensa de la unitat lingüística del català, també reiterades vegades les majories del PP van continuar ignorant-les. Cap alt funcionari de les Corts va ser advertit pel TC de conseqüències penals si donava via lliure a normes, decrets o lleis que contravenien criteris filològics universalment acceptats.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Però si es tracta, no ja de disposicions jurídiques, sinó de mers posicionaments polítics sobre assumptes de la monarquia espanyola, tan qüestionada en les seues ‘actuacions', es disparen totes les alarmes, com ha succeït a Catalunya. Il·lús qui pensava que a un parlament democràtic es podia parlar de tot i de ver que s'hi han vist votar coses tan etèries com la indissolubilitat de les nacions o la imposta de pàtries comunes... En temps bauzànides, al Parlament balear es votà contra l'existència dels Països Catalans (si es posaven a votació, alguna mena d'existència, real o metafísica, devien tenir!).

Els lletrats constaten el que els parlamentaris aproven i, si n'és el cas, fan advertències d'il·legalitat. La responsabilitat, llavors, recau en qui vota segons què vota, no en el funcionari. Quan aquest, sota amenaça del TC, retalla resolucions declaratives aprovades pels representants electes de la ciutadania, on queda la sobirania democràtica del Parlament?