Alerta i alarma

Però ara estem en un moment diferent, en què convé estar alerta però no caure en l'alarma. Tenc la sensació i veig a les enquestes que una majoria de persones tenen por a una segona onada del virus i demanen mesures més dràstiques de restricció del moviment. Tot té conseqüències.

Noticias relacionadas

Guerrers vs pacifistes

Más noticias relacionadas

La diferència d'ara respecte del mes de febrer és que alguna cosa hem après durant el confinament i l'evolució de la covid-19. Primer, la necessitat de mantenir mesures preventives personals, com la mascareta. Segon, la manca de controls a ports i aeroports és el principal factor de risc i no s'estan prenent les mesures necessàries, com les proves de PCR en origen. Tercer, disposam de més mitjans, preventius i sanitaris per actuar davant un increment de contagis, com està passant. Sabem que el risc 0 no existeix i que hem de conviure amb una malaltia que no té vacuna, tot i les bones notícies que arriben d'Oxford.

La reacció a una sensació d'alarma té conseqüències. Per no parlar d'economia, es pot veure com afecta la cultura i l'art. Se suspenen concerts, actuacions, o es deixen d'organitzar actes quan es podrien celebrar perfectament aplicant les mesures necessàries. Això també és economia. La por a «i si passa?» (si hi ha un contagi en un acte propi) provoca les anul·lacions. Compte amb l'alarma excessiva.