TW

No és fàcil alliberar-se aquests dies de l'opressió al cor per tot el que està passant. Miram de no alimentar la tragèdia, però la informació no és asèptica, és colpidora. Em costa deixar de pensar en aquelles persones que aquests dies han perdut un familiar per causa de l'edat o una malaltia i no han pogut celebrar un funeral i només un petit grup ha pogut assistir a l'enterrament. O aquelles persones grans del geriàtric des Mercadal i d'altres centres, que es troben aïllades, sense gaire comunicació, o les que viuen soles, en situació precària, amb poca ajuda, en solitud. O els que estan a l'UCI de l'hospital per causa del coronavirus en situació de risc extrem. I el gran nombre de treballadors i empresaris que ara es veuran afectats per un ERTE, a les portes d'una crisi econòmica de conseqüències imprevisibles.

Però també trobam reaccions de persones i de la societat que animen l'esperit. El taller de mascaretes que el Consell ha impulsat amb personal de quatre fàbriques de sabates ja està donant resposta a una demanda que encara avui no s'ha pogut satisfer: la possibilitat que tothom vagi al supermercat amb el nas i la boca coberts. Per altra banda, un gran nombre de persones s'ha posat també a preparar mascaretes casolanes, que almenys ajuden al fet que qui les porta no escampi el virus. I un grup de prop de 40 tècnics, els Coronavirus Makers, que disposen d'impressores 3D s'ha posat a fabricar pantalles protectores, responent a les demandes que planteja l'hospital Mateu Orfila. Tots ho fan sense compensació econòmica, de franc.

Noticias relacionadas

Les persones i la societat fins ara es mostren generoses i solidàries. Aturar permet pensar i és curiós com hi ha molta gent que no només mira per la seva pròpia situació difícil, sinó que és capaç d'actuar posant per endavant les necessitats dels altres, els malalts, les persones majors, el personal sanitari, els que fan un servei públic.

Quan diuen que res no serà igual, esper que almenys en aquest aspecte sigui veritat.