Ara que el carro dels pactes per governar sembla que ha de sortir (perífrasis prospectiva explica la doctora Rigau al TS) de l’enfanga i enfilar les roderes del camí, els partits estudien les accions que durant el primer any embocaran i durant els altres tres consolidaran. Sempre, clar, que no hi hagi regirons en l’atzarós trajecte. Açò és el que deuen fer (possibilitat) perquè haurien de fer-ho (obligatorietat). Aquesta conjuntura convida les formacions que, si més no nominalment, es reclamen del socialisme (PSOE, PSM-MÉS, Unidas Podemos) a reflexionar. Proposaria (qui som jo per proposar?) que ho fessin sobre la necessària confluència de l’acció de govern amb la participació ciutadana. El futur no és en el passat, com creu qualque sector espanyolista; però la història ensenya. Un punt dels documents d’abril de 1968 del Partit Comunista de Txecoslovàquia deia: «La democràcia socialista no és una còpia del parlamentarisme, típic de la democràcia liberal. Es tracta d’augmentar la independència real de les organitzacions socials, la representació dels interessos diversos, de convertir els òrgans representatius de l’estat, fins al Parlament, en el lloc o seu, on efectivament es formin les decisions polítiques».
De rebot
De perífrasis i paral·lelismes
06/06/19 19:32
También en Opinión
- La velella invade el embarcadero de Cala Galdana
- El piloto accidentado: «Fue un error mío, iba lento y la avioneta cayó por falta de velocidad»
- Chiara Oliver y Violeta de 'OT' sorprenden a los alumnos de un colegio de Ciutadella
- Un camionero destroza un coche aparcado y se da a la fuga en Alaior
- Así han exagerado los tabloides en Alemania y Reino Unido la tintorera avistada en Menorca