Ja són aquí un altre cop. Semblava que no podia repetir-se la història d’una ferida encara sense tancar. Però, en la línia del que està passant a França, EUA, Brasil, Àustria, Alemanya, Suècia, Itàlia, etc., ha arribat, novament i tristament, l’ultradreta a Espanya. Vox va reunir 10.000 persones al Palau de Vistalegre i pretenen entrar a formar part del parlament espanyol i qui sap si també d’altres institucions més properes a noltros.
En la més pura línia del feixisme radical i populista, Vox demana al supressió de les autonomies, la devolució dels immigrants il.legals als països d’origen, el retorn immediat de competències en educació, sanitat, seguretat i justícia a l’Estat, la il.legalització de partits ‘separatistes’, una dràstica rebaixa fiscal, posar fi a les subvencions a partits i sindicats, defensar les fronteres de l’Estat i derogar la Llei de Memòria Històrica. ¡España lo primero! Rere la columna, Ciutadans i PP celebren, discretament o no, algunes d’aquestes consignes.
A aquest atzucac aterridor ens han conduït les polítiques neolliberals que hem patit en els darrers anys, tant a Europa com a Espanya. A aquesta ignomínia de la llibertat i la raó ens han portat les lleis educatives que han arraconat progressivament la filosofia, l’art, la música..., l’humanisme i el pensament crític, en definitiva, per modelar ciutadans i ciutadanes que no vegin més enllà d’una superfície plana i reduccionista de les vertaderes problemàtiques que ens envolten com a societat local i global. I, tanmateix, ja són aquí. La situació demana compromís, sens dubte!
