El meu pare patia un dèficit auditiu des dels trenta tres anys. De ben petita, tot i l'audiòfon que duia, visualitzava la pena que passava per conversar amb els vesins, o els de fora de casa. El petit aparell que se li dissimulava darrera l'orella li ampliava la veu, com també li ocasionava qualque dificultat desagradable. Segons la distància de l'emissor, se li multiplicaven més les renous de fons, l'ambient retronava i provocava un xiulet molt molest. Per escoltar la televisió emprava uns auriculars, però se li feia molt difícil participar d'activitats socials o –fins i tot–, conversar l'actualitat diària. A taula, unia frases i casava fets. Llegia els llavis dels qui li eren coneguts, desxifrava la vocalització. Hi he pensat moltes vegades, perquè la seva voluntat va guanyar un possible aïllament de la societat.
Fets quotidians
Gràcies Assorme
21/09/18 21:12
También en Opinión
- El Govern se cura en salud y endurece la alerta en Menorca por encima de la previsión de la Aemet
- El cambio de tendencia en el turismo de Menorca que ha llevado al 45 % de las empresas a reducir ingresos
- La DANA se lleva por delante coches que menorquines habían comprado y se almacenaban en Riba-Roja
- Detenida en un control una pareja en Cala en Porter con dos kilos de marihuana en el coche
- Un vehículo de limpieza tumba la balaustrada de la calle Santa Eulàlia de Maó