El meu pare patia un dèficit auditiu des dels trenta tres anys. De ben petita, tot i l’audiòfon que duia, visualitzava la pena que passava per conversar amb els vesins, o els de fora de casa. El petit aparell que se li dissimulava darrera l’orella li ampliava la veu, com també li ocasionava qualque dificultat desagradable. Segons la distància de l’emissor, se li multiplicaven més les renous de fons, l’ambient retronava i provocava un xiulet molt molest. Per escoltar la televisió emprava uns auriculars, però se li feia molt difícil participar d’activitats socials o –fins i tot–, conversar l’actualitat diària. A taula, unia frases i casava fets. Llegia els llavis dels qui li eren coneguts, desxifrava la vocalització. Hi he pensat moltes vegades, perquè la seva voluntat va guanyar un possible aïllament de la societat.
Fets quotidians
Gràcies Assorme
21/09/18 21:12
También en Opinión
- Imputan por homicidio imprudente al conductor del accidente en Cala Galdana
- Llorenç Ferrer, número 3 del PSOE, será el primer alcalde del nuevo gobierno de izquierdas en Ciutadella
- La fabiolera des Migjorn no sortirà a la qualcada
- Le roban en Cala en Bosc, identifica al ladrón horas después y la Policía le detiene
- Moción de censura: las claves de la operación que echará al PP de la alcaldía de Ciutadella