El meu pare patia un dèficit auditiu des dels trenta tres anys. De ben petita, tot i l'audiòfon que duia, visualitzava la pena que passava per conversar amb els vesins, o els de fora de casa. El petit aparell que se li dissimulava darrera l'orella li ampliava la veu, com també li ocasionava qualque dificultat desagradable. Segons la distància de l'emissor, se li multiplicaven més les renous de fons, l'ambient retronava i provocava un xiulet molt molest. Per escoltar la televisió emprava uns auriculars, però se li feia molt difícil participar d'activitats socials o –fins i tot–, conversar l'actualitat diària. A taula, unia frases i casava fets. Llegia els llavis dels qui li eren coneguts, desxifrava la vocalització. Hi he pensat moltes vegades, perquè la seva voluntat va guanyar un possible aïllament de la societat.
Fets quotidians
Gràcies Assorme
21/09/18 21:12
También en Opinión
- Fallecen seis personas, entre ellas cuatro menores, en un grave accidente de tráfico en Maó
- Los ocupantes en el asiento de atrás del accidente de Maó no llevaban puesto el cinturón de seguridad
- La UD Mahón suspende sus partidos este domingo tras el trágico accidente
- Ni Maria ni Joan: estos son los 25 nombres más populares de los bebés que nacen en Menorca
- Maó y Sant Lluís decretan tres días de luto oficial por el accidente que ha costado la vida a seis de sus vecinos