El meu pare patia un dèficit auditiu des dels trenta tres anys. De ben petita, tot i l’audiòfon que duia, visualitzava la pena que passava per conversar amb els vesins, o els de fora de casa. El petit aparell que se li dissimulava darrera l’orella li ampliava la veu, com també li ocasionava qualque dificultat desagradable. Segons la distància de l’emissor, se li multiplicaven més les renous de fons, l’ambient retronava i provocava un xiulet molt molest. Per escoltar la televisió emprava uns auriculars, però se li feia molt difícil participar d’activitats socials o –fins i tot–, conversar l’actualitat diària. A taula, unia frases i casava fets. Llegia els llavis dels qui li eren coneguts, desxifrava la vocalització. Hi he pensat moltes vegades, perquè la seva voluntat va guanyar un possible aïllament de la societat.
Fets quotidians
Gràcies Assorme
21/09/18 21:12
También en Opinión
- Hospitalizado un menor tras caer de un tercer piso en Ciutadella
- El Menorca Music Festival revela parte de su cartel: Melendi, La Oreja de Van Gogh...
- Crecen los particulares que alquilan sus coches en Menorca para enfado de los 'rent a car'
- Castell Menorca, solidaridad doble con sus abarcas
- Los propietarios de Binibèquer Vell activan este miércoles la reducción del horario de visitas