S'han acabat les festes patronals de Ferreries -només queden les de la Mare de Déu de Gràcia de Maó- i la revista que es va publicar per Sant Bartomeu restarà en un calaix a l'espera de l'arribada de la propera celebració de l'any que ve. Molts articles o entrevistes retornaran a la foscor i romandran en la memòria dels molts lectors locals que tenen per fortuna aquestes publicacions. En aquest sentit s'ha de felicitar els promotors de «Retalls de festa» -Joan Janer Martí i David Caules- i també als nombrosos anunciants i lectors que fan possible aquest tipus de revistes puntuals.
Junta de Caixers i fabioler -Francesc Pons Morlà, caixer batle; Llorenç Sales Barber, caixer capellà; Mixel Mir Marquès, caixer casat; Jeroni Coll Fullana, caixer pagès; Joan Coll Fullana, caixer sobreposat; i Joan Mir Arguimbau, fabioler-, editorial, gloses -en aquest cas de la meva parella de cartes al Campionat del Món de Truc, glosador i amic de la infantesa Bep Moll: «Ara -i seria bona- / que he passat revista: / sa Junta, sense cap dona, / a vam si serà festa masclista!»-, homenatges pòstums -a Joan Pons Martí, en Marcona, el gran caixer menorquí-, un escrit de la capellana –«Ferreries una comunitat humana que viu zelosa la seva història i la seva tradició, però que sap obrir-se per tal que d'altres hi puguem prendre part»-, la mirada dels fotògrafs -Reset Events, Eugeni Martí, Trevor i Nancy-, arxius fotogràfics de caixers com ara el de de l'amo en Tomeu de s'Alqueria Blanca, o el calaix d'un altre noble representant de l'anyada del seixanta del segle passat en Nito Jeroni, pare del caixer pagès i del caixer sobreposat, dos representants de la Junta de Caixers d'una tacada (un altre rècord mundial); una presentació de la pregonera, la doctora i cap d'Oncologia a l'Hospital Son Espases, Josefa Terrasa Pons; i entrevistes, vàries entrevistes, a Robert Pulido Hidalgo i a Pedro Martí Marquès, ensinistradors de cavalls, a Adrià Pons Gomila, genet professional com a mostra del recorregut internacional que pot tenir un al·lot que comença com a caixer i acaba amb un ofici relacionat amb els cavalls a l'estranger, i una de més extensa a Climent Gonyalons Ponsetí (Ferreries, 1926), pescador retirat que, com les persones de la seva generació, sobretot els homes, va tenir la sort, o la necessitat, de practicar desenes d'oficis que travessen la pell del temps i la història oblidada de la nostra Menorca tradicional: al·lot dels encàrrecs, missatge, collidor de resina, contrabandista i l'esmentat de pescador: «Tot el que tenc ha sortit de la mar».
La revista «Retalls de Festa» ens avisa de l'arribada de Sant Bartomeu. El sus el dona el pregó. Josefa Terrasa Pons va fer un pregó emotiu, emocionat, intens, pedagògic, didàctic i reivindicant el paper de les dones dins la societat. Va començar comptant els pregoners i va posar l'accent en la diferència entre homes i dones que han fet el pregó a Ferreries. No hi ha dones que mereixen fer el pregó de les festes de Sant Bartomeu? N'hi ha moltes. El camí reivindicat per la doctora de Son Espases hauria d'esmenar aquesta deriva que va contra els signes dels temps.
És curiós que el glosador i la pregonera hagin coincidit en el diagnòstic. Són masclistes les festes patronals? Ho són perquè encara ho és la societat. Les festes patronals de Menorca, amb l'excepció de Sant Joan de Ciutadella, van evolucionant cap a una igualtat entre homes i dones, encara que hi queden molts de trams a recórrer.
Una de les característiques més importants de les festes dels cavalls que se celebren a Menorca és el bon ambient i les ganes sanes de fer festa. Adrià Pons Gomila deia a l'entrevista de la revista que unes coses que més impressiona de les festes menorquines als països estrangers on ha fet feina com a genet professional és «veure cavalls sencers junts i fer el que fan».
Traçant un paral·lelisme amb els humans, crida l'atenció també que amb tants homes sencers -en tots els sentits- que van de festa no hi hagi més altercats que els que normalment hi sol haver cada any. La clau, per tant, són aquestes ganes de festa i de crear ambient que caracteritza les nostres festes patronals. Que hi hagi marge de millora és indiscutible. En l'apartat de seguretat, conflictivitat i d'igualtat de participació entre homes i dones. Però l'esperit de bon ambient és un tret que s'ha de valorar. Un episodi que em va agradar d'enguany va ser el toc de fabiol que el fabioler va fer en honor a la dona més vella de Ferreries, i una de les més ancianes de Menorca, quan va passar per davant ca seva. Rafaela Pons Florit va escoltar als seus 104 anys aquest so ancestral que no ha canviat ni una nota des del dia en què un home -o una dona- va tallar una canya, la va foradar i es va posar a bufar.
M'agrada, per acabar, el desig expressat per l'Ajuntament de Ferreries a la contracoberta de la revista i que diu exactament així: «L'antigor dels carrers aixopluga la festa tradicional. Preservem-la i amb respecte projectem-la al futur». Idò açò, que sigui aixìí. Bones festes de la Mare de Déu de Gràcia! Aixoplugar. Posar a sopluig, a cobert de la pluja; castellà cobijar.
