Tenc la sensació que hi ha reivindicacions cícliques, de les que donen voltes tota la vida i no es resolen mai. La millora dels jutjats de Ciutadella és una d'elles. Comptar amb un edifici amb mínimes condicions és una reclamació de la darrera dècada, que ha fet passes endavant i endarrere de forma continuada. Però més important encara és l'estructura perquè es faci justícia.
A Ciutadella no s'està fent justícia amb els casos Nerer i Citur, que es refereixen a l'etapa amb més corrupció a l'Ajuntament de Ciutadella, la que va dirigir Avel·lí Casasnovas. Es remunten a 2003-2009. La instrucció per part del jutjat de Primera Instància número 2 de Ciutadella no acaba mai. Citur és va iniciar el 2012 i de llavors ençà han passat 10 jutges per aquesta plaça. Nerer es va instruir a partir del 2016 i en poc més de dos anys l'han vist sis jutges. La situació injusta afecta als mateixos imputats. No poden estar permanentment sota sospita. Voldrien deixar de sortir als diaris i a la televisió cada vegada que es dóna una passa lenta en la instrucció. Però les acusacions són prou greus que no han de passar desapercebudes.
Fa quinze anys hi havia una reivindicació permanent, que avui ja no se sent: crear places de magistrats als jutjats de Ciutadella, com es va fer l'any 2002 amb el Jutjat de lo Social. Fins i tot alguns presidents del Tribunal Superior de Justícia, com Ángel Reigosa, ho reclamaven. L'objectiu era evitar els trasllats permanents dels jutges quan ascendeixen a magistrat. La precarietat de l'administració de justícia a Ciutadella continua essent com fa dues dècades, encara pitjor perquè instrueix unes causes que no té capacitat de resoldre perquè no hi ha cap jutge que estigui prou temps en el seu lloc (la que més ha durat han estat dos anys). I ara el nou jutge Daniel García demana poder inhibir-se del cas Nerer, que estava a punt per obrir judici oral, perquè té amistat amb un dels imputats.
No hi ha ningú que es faci responsable d'aquestes injustícies de la Justícia?
