Aquesta setmana hem engegat, amb massa retard, la batalla contra les bosses de plàstic que imposa Europa. A partir del 2021, només se'n podran distribuir de compostables. Al supermercat ja ens les cobraven, excepte amb les lleugeres, aquelles més petites que es troben en contacte amb la fruita, la verdura o els productes a granel.
A la farmàcia, el dilluns informaven del cobrament. L'auxiliar m'ho deia amb la boca humil i es va oferir a posar-me'n dues de petites i de col·locar-hi dues o tres capses de medicaments en cadascuna. La seva delicadesa em va manar respondre que no era necessari, i que a partir d'ara tindria la precaució d'anar-hi amb la de tela. Mentre tallava els codis de barres per posar-los en la recepta, com un record d'infantesa, se'm va aparèixer la de comprar el pa. El primer que s'aixecava, abans d'anar a fer feina, hi anava. Et trobaves la bossa damunt la taula del menjador, sa mamà bullia sa llet i deixava que es fes el tel o la nata, i aleshores aquella estada s'omplia de riures i de converses de germans que acabaven de camí a l'escola.
La bossa del pa, la lletera, la senalla de sa plaça, el carro per la cooperativa.... ja no hi queda res d'aquelles maneres. Què hem fet?. I aquest desastre, s'ha d'aclarir cobrant i prohibint.
Per açò, siguin benvingudes les propostes que protegeixen Macarella o Favàritx. Per preservar el jardí florit, calen polítics valents. Com si fos la balada d'en Lucas, pel meu món.
