Avui és Sant Joan i ho viuré una altra vegada des de fa molts d'anys des de la distància. Aquesta vegada des de Puigcerdà. Si no pots ser a Ciutadella, millor allunyar-te'n, agafar encara més distància i tocar, o travessar, la línia amb França. Fugir cap al nord quan el teu cor t'estira cap al sud. Llegiré la novel·la «La casa de la frontera» de Rafael Vallbona que té la meva edat, que va guanyar el premi Sant Joan, que va publicar fa uns anys una novel·la juvenil titulada «Estiu a Menorca» i amb qui vaig coincidir a la presentació de «Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al 2018» que va tenir lloc a principis de juny a la Fundació Joan Brossa de Barcelona.
Enguany em feia més il·lusió poder ser a Sant Joan que els altres anys per la identitat del caixer senyor, en Julio de Olives (Maó, 1968). Esper que ahir dissabte de Sant Joan tingués una bona entrada a la plaça des Born i que avui li acabi anant de dalt de tot. S'ho mereix. En Julio és el director general de l'empresa de calçat de Ferreries Grup Mascaró i Jaume Mascaró i és una persona oberta, senzilla i franca que estima Menorca i, per suposat, Ciutadella. Cada any ve per les festes de Ferreries, passa a fer una pomada a ca la meva germana na Roser, situada as Pla de l'Església i, de pas, convida el meu fill a la festa d'aniversari del seu hereu, també de disset anys (i que, si no vaig errat, també va sortir ahir dissabte com a caixer), a les cases senyorials de Son Telm.
Sant Bartomeu és el nostre Sant Joan.
M'agrada Sant Joan perquè m'agrada Ciutadella. Amb aquesta frase n'hi hauria d'haver prou. Però l'arena s'escola entre els dits i torna a caure damunt les pedres dels carrers de la ciutat de ponent. No en retens ni uns pocs grans.
Sant Joan és la millor festa popular del món. Però l'aigua llenega de damunt la mà i s'incorpora de nou a la mar.
Per què és una festa extraordinària? Perquè es viu amb el cor i no es pot explicar amb les paraules.
M'agrada Sant Joan perquè és com l'obertura festiva al solstici d'estiu. Dona la benvinguda al sol i a les nits més llargues. I a qui no agrada, l'estiu? Personalment, m'encanta. I no hi ha cap festa al món que representi i copsi millor aquesta fusió amb el sol, aquesta adoració festiva a l'astre rei.
M'agrada Sant Joan perquè es desenvolupa en un dels escenaris urbans més polits de la terra. Carrers empedrats, voltes medievals, enfronts florentins, carrerons i viaranys que donen a la mar i que, com a Moby Dick, «a dreta i esquerra, els carrers us menen a l'aigua».
Què faria si hagués pogut ser a Ciutadella durant aquestes assenyalades dates? Aparcar el cotxe allà on pogués. Davallar caminant cap a la plaça de la Catedral i anar a fer una pomada -què dic, una pomada, un gin amb llimonada!- a l'estanc de la família Mascaró, els meus cosins. Com que fa tants d'anys que no visc un Sant Joan tal vegada la trobaria tancada. Pensaria en els cosins de la branca que ens han deixat durant aquest interval i aquest pensament de comunitat em faria valorar encara més la vida, la família heretada i l'amistat.
Passaria després per entre els cavalls que, com a arbres que es mouen, ocuparien amb absència d'arrels, els sorrals dels carrers estrets de la ciutat. Veuria els molts amics que he anat fent a Ciutadella i que m'han arribat a través dels temps escolars, els dies de futbol i els anys de pràctica literària i d'amor comú per la cultura. Em trobaria, com sempre em passa a les festes patronals, un lector que em diria, amb timidesa o amb desvergonyiment, com li agraden les facècies que escric, i fregaria, com l'impacte d'una estrella al cor de la festa, un episodi de violència que se sol produir de manera esporàdica com a conseqüència del frenesí. Comentaríem la jugada de l'intent d'un partit polític animalista que ha impulsat l'animalada de prohibir els cavalls a les nostres festes patronals amb l'excusa d'un suposat i raonable patiment. Calmaria, assossegaria (o ho intentaria) tot recordant que els cavalls són presents als Jocs Olímpics en algunes modalitats com ara salts o doma. Que, abans de prohibir-se els cavalls a les festes, s'haurien de prohibir la participació dels cavalls als esmentats jocs d'estiu i que, açò, amb el poder que encara tenen els estats que hi participen -Alemanya, Suècia, França, Estats Units i Regne Unit encapçalen el rànquing de medalles- no es produirà en aquest segle. Diria també que no es fixin en les festes patronals d'una illa petita i insignificant dins el context geogràfic mundial i que evitin primer que la policia nacional i urbana patrulli o dispersi manifestacions a cavall abans d'atacar l'essència modesta d'un poble. Que ataquin els poderosos i que deixin els petits en pau. Diria moltes coses més (o me les callaria) i, sobretot, desitjaria que les festes s'hagin celebrat sense incidents remarcables, que avui dia de Sant Joan tampoc es produeixi cap accident al Pla amb els cavalls i que, els Joans, les Joanes, els Jans i les Janes, passin una feliç jornada el dia del seu sant.
OLIVES. Fruit de l'olivera, plural. Llinatge menorquí i, en concret, del caixer senyor del bienni 2018-2019 de les festes de Sant Joan de Ciutadella.
