Sentia per la ràdio una entrevista als familiars de les persones empresonades (preventivament) pel tema del procés català. No entraré aquí a debatre si són o no són presos polítics. Tampoc si la presó preventiva que se'ls ha aplicat és o no desmesurada, malgrat a sentències fermes, com a la de la dona de Bárcenas, se'ls ha permès llibertat sota fiança. Em reservaré aquestes opinions. M'interessa més la part humana del que he pogut escoltar.
Tenint en compte que dins les presons on es troben totes aquestes persones no es fa cap distinció de tracte amb la resta d'interns (com és lògic), el seu empresonament implica el mateix trauma que li pot provocar a qualsevol altra persona presa en aquells mateixos penals. Els seus familiars han de seguir els mateixos procediments que qualsevol altre per visitar-los i els seus fills i filles pateixen de la mateixa manera que la resta d'infants d'altres persones preses.
Amb el canvi al govern de l'Estat esdevingut el divendres passat, un d'aquest infants que visiten el seu pare a la presó des de fa mesos li va demanar a la seva mare: «Mamà, i aquest senyor nou de Madrid ens ajudarà?». Sens dubte, un dels reptes (entre molts altres) que té Sánchez sobre la taula és la gestió que en faci políticament del tema de Catalunya, però també i sobretot, com gestioni la qüestió de les persones empresonades preventivament, perquè aquesta situació té una repercussió directa sobre elles i les seves famílies. La resposta a la pregunta del fillet és la gran incògnita, que demana ser resolta més prest que tard.
